Diversificació

Aviat aquest blog perdrà tot el seu sentit perquè marxaré de Polònia. A penes em queda un mes i mig a Szczecin. Fa un any vaig obrir un blog científic per allò que diuen que no només cal investigar, sinó també comunicar. Per altra banda amb l'Albert S. hem muntat un blog de lectura. Tot plegat fa que tingui aquest blog força descuidat. Tot i això, segur que abans de marxar cauran una o dues entrades al blog explicant els meus últims dies a Szczecin.

El més probable és que no tanqui el blog d'aquí a un parell de mesos, sinó que simplement li canvïi el nom: 'Un català al País Basc'. La raó no és altra que la meva darrera estada postdoctoral abans de tornar a Girona. A Donosti hi ha un grup molt afí a la recerca que he fet a Polònia, i que està disposat a tolerar la meva presència uns vuit o nou mesos, a partir de mitjans d'abril. Finalment, al desembre, després de poc més de quatre anys i mig a l'estranger, tornaré a Girona. De moment tornaré amb un contracte temporal, i em tocarà seguir treballant per aconseguir una plaça permanent.

Més llibres

Un cop deixada la primavera he reprès la lectura. He llegit uns quants llibres; us deixo quatre impressions sobre els mateixos.

- The Curious Incident of the Dog During the Night Time. El vaig llegir per recomanació i em va agradar. No el tindré al top-10 de lectures recomanables però és prou curiós si no has llegit gaire llibres sobre la temàtica. Només afegir una cosa que discutíem l'altre dia amb l'Albert, hi ha pocs llibres curts que ens deixin prou satisfets. Potser serà perquè busquem distracció en la lectura i explicar una bona història et pren no pas poques pàgines.

- The Count of Montecristo. El vaig rellegir en anglès i segurament m'agradaria rellegir-lo en versió original si algun dia em dóna per aprendre francès. Segueix essent una història fantàstica molt ben narrada, no em puc decidir entre aquest i Shogun, tots dos són molt bons.

- The Silenece of Lambs. Si heu vist la pel·lícula -una de les millors que he vist mai- potser us aconsellaré que no obriu el llibre. La pel·lícula és tan fidel al llibre de Harris que hi ha ben poques coses que escapin a la càmera. La única crítica que tinc a l'adaptació del llibre és la irrellevància amb que tracten la figura de Crawford. Tinc pendent un post de pel·lícules.

- The Godfather. Sóc un fan de les pel·lícules (les úniques bones, la primera i la sublim segona part) i no vaig poder resistir-me a llegir el llibre. Al contrari que els silenci dels anyells, el llibre de Mario Puzo sí que té quelcom més a explicar. Si us agrada la temàtica no el podeu deixar passar.

- The Last Don. Amb aquesta mania -que tan poques recompenses m'ha portat- de llegir més llibres d'un autor després de gaudir una de les seves novel·les, vaig decidir llegir la quasi-sequela de 'Il Padrino'. Escrita un quart de segle més tard el llibre és una petita joia del gènere. No estarà tampoc al meu top-10 però llevat d'algun capítol inicial massa semblant al 'Godfather' i del final que és immensament millorable (vaig tenir la sensació que Puzo no es va veure amb cor d'escriure un novel·la més extensa), el llibre és molt recomanable per tenir una primera visió de Hollywood y las Vegas sota el paraigües d'una trama de 'La Cosa Nostra'.

Avui mateix he començat a llegir 'El Joc de l'Àngel' i aquest estiu em vull comprar 'The Last Legion' i ¡ 'A Song of Ice and Fire'. Per quan arribi l'hivern tinc pendents 'The Noble House' i 'Tai-Pan' de l'autor de 'Shougn' i guionista de 'The Great Escape', James Clavell.

A mig camí

Ja ha arribat la primavera a Szczecin. Ha estat un hivern molt dur, el pitjor en més de trenta anys, però el canvi d'estació ha estat sobtat: d'una setmana a l'altre hem passat de -10ºC a +10ºC. S'ha fos tota la neu i s'ha posat a ploure. A tot plegat aquest dissabte farà 1 any que sóc a Polònia, i per tant ja hauré fet mitja estada a Polònia. En principi em queda doncs un any per tornar a casa, però he de confessar que tinc en ment una última aventura abans de tornar de debó. Jo ho aclariré més endavant quan la meva idea cobri forma. Aprofito aquest post per fer una mica repàs del que ha estat aquest any.

Vida a Polònia

No puc presumir de massa vida social a Polònia. El grup de recerca és molt petit, i els caps de setmana me'ls passo amb l'Anna, així doncs les meves interaccions es limiten sobretot als sopars i a les cerveses que fem al vespre, tot sovint, amb el veí. Durant la primavera i l'estiu van ser molt freqüents però a l'hivern han minvat una mica.

Gràcies al veí he redescobert la gastronomia polonesa i he aprofitat per atrevir-me a preparar alguns plats típics. Sempre m'ha agradat cuinar, però darrerament estic intenant explotar aquest hobby. Els caps de setmana em dóna per provar algun plat diferent, per exemple, la vedella amb bolets, la ratatouille, o la pizza cassolana. El meu repte per l'any vinent és atrevir-me amb algun plat polonès, estaria bé alguna de les múltiples sopes poloneses: Barszcz, Zurek o Flaki.

Finalment vaig desistir en el meu intent d'aprendre polonès. Tot va quedar en les bones intencions del principi (un clàssic), però vaig preferir invertir aquest temps en altres coses. Tot i això el meu nivell de comprensió del polonès ha millorat (a força d'escoltar la ràdio i anar a comprar) i fins i tot, de mà d'en Jacek i en Jerzy, la meva gamma de renecs en polonès s'ha vist notablement ampliada.

Una cosa que trobo molt a faltar d'Aarhus és l'esport. Aquí vaig cada dia amb cotxe amunt i avall i no faig gens d'esport. I això té conseqüències directes en la meva salut... sobretot ho noto a l'esquena i cervicals (massa hores davant de l'ordinador) i a l'estòmac (digestions més pesades, acidesa i reflux intestinal, segurament en part degut a l'estrés). Res greu, tot és degut a la vida sedentària que faig i al ritme que porto, del llit a l'ordinador i de l'ordinador al llit. Aquí és on més noto que estic fora de casa. Si fos a Girona em passaria el dia amunt i avall, quedant amb la gent els caps de setmana, anant a jugar a futbol o córrer entre setmana, i en definitiva: moure'm molt més. Ni que sigui caminar una mica! He volgut posar-hi remei (9 mesos més tard...) i per això d'ença un parell de mesos m'he apuntat a la piscina. És una piscina molt petita, més pensada per fer xop-xop que no pas per nedar; no és que m'hi estressi gaire, però la qüestió és bellugar-se. A veure si ara que fa més bon temps puc aprofitar per anar a córrer també. En tot cas, és clar que també he de canviar d'hàbits.

De moment he tingut menys visites que a Aarhus però és comprensible, porto ja força temps fora i hi ha ben poquet que veure a Szczecin... Han vingut la mare i la germana de l'Anna, els meus pares venen a finals de setmana, i en Pedro vindrà a finals d'abril. Per altra banda, jo també he baixat ben poc a Girona, aquest 2010 només baixaré 5 dies a finals de Setmana Santa i ja després fins l'estiu (juliol pel congrés i agost per dues setmanes de vacances).

Recerca

Hem generat gran part -sinó quasi tot- el software que ens calia per treballar en el tema principal de recerca, els sistemes exactament solucionables. De fet avui mateix he pràcticament acabat l'últim gran pas que faltava; però estic segur que em caldrà tornar a programar més endavant... De moment tot just ens han acceptat un treball, però ara que tenim les eines és d'esperar que treguem uns quants articles. Sortosament en aquest temps han sortit alguns dels treballs que quedaven pendents de Dinamarca i unes quantes col·laboracions que tenia començades.

Potser m'heu sentit queixar-me algun cop que la plaça fixa per fer recerca cada vegada es paga més cara. Doncs bé, apart de dedicar-hi quantes hores puc, procuro anar emplenant el CV de tasques el més variades possibles. Ara m'he posat a fer d'editor d'un issue sobre deslocalització electrònica en molècules orgàniques. El que bàsicament vol dir que per una vegada no sóc jo qui escriu el treball, ni qui el revisa, sinó que sóc el qui coordina el procés d'acceptació dels treballs. És interessant estar per una vegada a l'altre costat de la moneda, però com sempre porta força més temps del que podia semblar a priori. Els articles estan ara mateix en procés de revisió i calculo que sortirà l'issue a principis del 2011.

El vinent és el darrer estiu a Polònia i això vol dir que em toca gastar-me quasi tots els diners que tenia per congressos en els propers mesos. Així que m'espera un estiu maratonià... Començo el 21 de maig anat a Berkely per 10 dies. Congrés gros on només presento un póster i em dedicaré a voltar pel Yosemite. A la tornada tinc 5 dies per recuperar-me del jet lag, i marxo cap a Dubrovnik per una setmana. Allà és possible que em toqui tela... encara no sé si una lecture (3h) o una xerrada normal (45min). La setmana següent descanso i a l'altra me'n vaig a París per un congrés sobre ELF dedicat a en Bernard Silvi -a qui li dec força- en motiu de la seva jubilació; m'he de preparar una xerrada de 20min. Després tinc uns dies de descans i baixo a Girona, pel -ja mític- Girona Seminar, on en principi hi faig una flash-communication (10min). Tot plegat 4 conferències del 21 maig al 8 de juliol; acabaré baldat. Per acabar de rematar l'any a l'octubre torno a baixar a Girona per fer una xerrada (30min) en un workshop dedicat als 70 anys d'en Ramon Carbó, i la cirereta del pastís és un congrés a Hawai que hi ha la setmana abans de Nadal.

Ara ja sé el que és nevar!

Aquest hivern és el pitjor en força anys i em toca passar-lo a Polònia, tota una experiència... Abans de tornar de vacances vaig de canviar els neumàtics del cotxe i posar-ne d'hivern. Només tornar de vacances, vam començar amb temperatures de -5ºC i neu; al principi fa gràcia tot plegat. Després van baixar una mica les temperatures, fins -9ºC, i se'm va gelar el líquid del renta parabrises... També em vaig comprar guants nous i botes, perquè em vaig passar tota una setmana treguent neu, a raó d'una mitja hora diària. Em queixava fins que va glaçar i va tocar rascar fort al terra per treure la neu, llavors calia dedicar-hi una hora cada dia. Em va sortir un penelló al dit del peu. Aquell cap de setmana el veí em va portar a una zona deshabitada i em va fer una classe condensada de conducció en pista gelada. Després d'un parell de setmanes nevant ja no sabíem on posar la neu (perquè no es fon, és clar) però per sort va parar de nevar. Això va ser a finals de la setmana passada; quan va començar a baixar la temperatura i vam arribar als -20ºC d'aquest dilluns o dimarts. Avui han tornat a pujar les temperatures però ha fet una nevada tal que m'he trobat el cotxe literalment enterrat al parking de la universitat (en unes 8-10h de nevada continua). Per acabar-ho d'adobar avui ha bufat el vent, arrastrant la neu pols i deixant una mena de bòria contínua (he vingut conduïnt a 25km/h). Diuen que demà glaçarà... i per tant cal llevar-se aviat per retirar la neu que caurà aquesta nit. Em pregunto on la posarem... al jardí tinc zones on hi ha 90cm de neu. El cap de setmana hauré d'anar a comprar aïllant per porta del garatge perquè hi ha risc de que es glacin les canonades de l'aigua... i no vull ni pensar en les conseqüències.

Aquí sota us deixo una foto de la meva casa d'aquest cap de setmana... La foto està feta des de la rampa del garatge. El que hi ha soterrat a la dreta és la porta del meu jardí...

Nova pàgina científica

Només unes 45 paraules per dir-vos que he actualitzat la meva web científica i l'he posat en format de blog, allà compto fer entrades (això sí, en anglès) sobre el que vagi fent de feina. Us deixo el link aquí sota, s'admenten crítiques!

http://ematito.webs.com

Index Librorum Prohibitorum

Tenia ganes de fer un post sobre llibres. En els darrers anys he reprès la meva afició (jo diria fins i tot obessessió, quan era petit) per la lectura i voldria fer esment sobre els millors llibres que he llegit. Posaré una llista de 7, la meva memòria no dóna per més...

7.- Àngels i dimonis (Dan Brown). L'únic llibre salvable de Dan Brown en la meva humil opinió; vaig llegir també 'The Da Vinci Code' i 'Digital Fortress'.

6.- The client (John Grisham). N'havia de posar algun d'en Grisham, i aquest és potser el millor que he llegit. Res especial, però és un bon bestseller.

5.- Els pilars de la Terra (Ken Follett). Novel·la de ficció sobre la construcció d'una catedral. Un típic bestseller, d'aquells que es posen de moda, i que no tenen més pretensió que explicar una bona història que entretingui al lector. És d'una qualitat notable a diferència d'alguns bestsellers que han sortit darrerament... He llegit força més del mateix autor, i res té el nivell d'aquest llibre, només potser salvaria la oblidada novel·la 'Un lugar llamado libertad', també texit amb el mateix patró que 'Els pilars de la Terra'.

4.- El cuarto protocolo (Frederick Forsyth). El millor llibre de l'autor del 'Chacal', en la línea dels altres llibres d'espionatge i conspiració ('El puño de Diós', 'Los perros de la guerra' -gran fiasco-, 'La alternativa del diablo' o 'El vengador').

3.- El perfum (Patrick Süskind). Una petita joia. Idea, trama i desenllaç genials, un llibre que cal llegir i que no deixa indiferent. És, però, d'aquells llibres que cal llegir abans de veure la pel·lícula, perquè el millor és sens dubte la trama.

2.- Alexander (Valero Massimo Manfredi). El tercer llibre que llegeixo de l'historiador italià, i el millor de tots tres. Trilogia que tracta sobre la vida d'Aléxandre, el més gran conqueridor de tots els temps. Novel·la històrica perfectament documentada i molt ben narrada. Seria el millor que he llegit sinó fos per...

1.- Shogun (James Clavell). Excel·lent, és el millor que he llegit en els darrers anys, sinó el millor llibre que he llegit fins ara (això darrer és difícil de dir, perquè els llibres -com tots els plaers- es disfruten també en funció del teu estat d'ànim). Podríem catalogar-lo de novel·la històrica, doncs està basat en un fet històric, però la trama és inventada. Tracta sobre l'arribada d'un anglès al japó feudal, i descriu amb plenitud de detalls la vida al japó del segle XVII.

Tinc pendents de llegir (no necessàriament per aquest ordre): Tai Pan (James Clavell), The Last Legion (Valero Massimo Manfredi), The Silence of Lambs (Tom Harris), The Name of Rose (Umberto Eco), La Sombra del Vent (Carlos Ruiz Zafón) i The Last Cavalier (Alexander Dumas), entre d'altres. S'admenten recomanacions!

Conferències 2009. III. Rhodes i Atenes

Aquest septembre vaig acabar el període de conferències amb la de Rhodes. Feia molt de temps que tenia ganes d'anar a Grècia i un dels simposiums que s'organitzava a la macro-conferència de Rhodes em va donar l'excusa perfecte. Anava del tema de recerca que vaig estar seguint a Aarhus, i hi havia molts dels primeres espases en aquesta recerca, entre d'altres el meu ex-jefe, l'Ove. Vaig trobar el registration una mica abusiu, però ja se sap: una gran conferència en una illa grega... I aprofitant el viatge vam decidir fer una parada tècnica a Atenes amb en Ferran i aprofitar per veure la ciutat. La feta és quelcom que cal provar a Atenes (i no a qualsevol restaurant...) amb en Ferran vam trobar el bar cutre ideal; també és imprescindible l'amanida grega però aquesta sí, la fan prou semblant a tot arreu on vam anar.

Després d'uns dies a Atenes vam agafar un vol que ens portés a l'illa on es muntava el congrés, Rhodes. El congrés va estar bé científicament parlant, però la organització va ser nefasta. Van canviar vàries vegades l'ordre les xerrades i fins i tot la duració de les mateixes. Un autèntic caos. Per més inri, va haver-hi una passa de mal de panxa i vam pringar uns quants; sembla que hi havia quelcom al buffet lliure que no estava en condicions òptimes... Jo vaig tenir sort i em va agafar un cop ja era a Berlin, i dintre de tot va ser força lleu; els que més van rebre en Miquel T. i en Marcel.

Al congrés vaig trobar força gent coneguda, aquí sota us deixo una foto d'uns quants (d'esquerra a dreta: Eduard, Ferran, Josep Maria, Ove i Miquel; tots de Girona, excepte l'Ove, el meu supervisor a Aarhus).


Aquí us deixo unes quantes fotos d'Atenes i Rhodes.