Aquest estiu -com cada any (i que duri!)- he pogut anar a voltar món amb aquesta vulgar excusa que utilitzem que els fem recerca anomenada conferència. Com sempre que tinc la pretensió de fer una xerrada el congrés és petit i freqüenment a l'est d'Europa (o a casa), així no sorprèn que les destinacions d'aquest any siguin: Odessa (Ucraïna), Platja d'Aro i Rhodes (Grècia).
La conferència a Odessa em va decepcionar força, de nivell molt baix i organitzada una mica d'aquella manera, això sí la gent molt atenta (tot un clàssic, el producte qualitat*atenció se sol mantenir constant). No obstant, Odessa em va agradar força, potser no per repetir però sí per haver viscut l'experiència. No recordo un lloc de contrastos tan marcats... L'hotel de la conferència des de fora es veia terrible... i des de dintre també. El tipus de menjar és semblant al que ja estic acostumat a Polònia (cap queixa) però de bastanta menys qualitat. Això sí, estàvem molt aprop de la platja, on hi havia molta més vida que no pas al centre. La zona de la platja era com Lloret de Mar però amb encara més gent. Hi havia un bon grup de restaurants, discoteques, xiringuitos i una fira, tot a peu de platja. Els preus eren molt cars pels standards locals però força econòmics pels turistes. És obvi que aquesta part de la ciutat viu exclusivament del turisme, estava amb tot en anglés o alemany, i hi havia amables senyoretes amb uniforme que et venien a explicar el menú. Com que no coneixia massa ningú al congrés em vaig fer amics d'uns americans i un alemany i vam anar amb ells a sopar a un d'aquests restaurants, on un exèrcit de cambreres van anar servint i procuraven que no ens faltés de res. Tot això contrastava amb el que es podia veure quan vam fer la visita al centre (em vaig perdre -per no perdre el costum) on hi havia carrers i zones completament abandonades o amb la zona de l'hotel on hi havia a la vista les canonades del gas -o això ens van dir. També al centre hi havia coses molt maques, i el teatre d'adalt n'és un bon exemple. La realitat local és ben diferent i algunes escenes em recorden al que fa no tant de temps era el nostre país.
Més fotos d'Odessa al picasa.
No comments:
Post a Comment