Conferències 2009. III. Rhodes i Atenes

Aquest septembre vaig acabar el període de conferències amb la de Rhodes. Feia molt de temps que tenia ganes d'anar a Grècia i un dels simposiums que s'organitzava a la macro-conferència de Rhodes em va donar l'excusa perfecte. Anava del tema de recerca que vaig estar seguint a Aarhus, i hi havia molts dels primeres espases en aquesta recerca, entre d'altres el meu ex-jefe, l'Ove. Vaig trobar el registration una mica abusiu, però ja se sap: una gran conferència en una illa grega... I aprofitant el viatge vam decidir fer una parada tècnica a Atenes amb en Ferran i aprofitar per veure la ciutat. La feta és quelcom que cal provar a Atenes (i no a qualsevol restaurant...) amb en Ferran vam trobar el bar cutre ideal; també és imprescindible l'amanida grega però aquesta sí, la fan prou semblant a tot arreu on vam anar.

Després d'uns dies a Atenes vam agafar un vol que ens portés a l'illa on es muntava el congrés, Rhodes. El congrés va estar bé científicament parlant, però la organització va ser nefasta. Van canviar vàries vegades l'ordre les xerrades i fins i tot la duració de les mateixes. Un autèntic caos. Per més inri, va haver-hi una passa de mal de panxa i vam pringar uns quants; sembla que hi havia quelcom al buffet lliure que no estava en condicions òptimes... Jo vaig tenir sort i em va agafar un cop ja era a Berlin, i dintre de tot va ser força lleu; els que més van rebre en Miquel T. i en Marcel.

Al congrés vaig trobar força gent coneguda, aquí sota us deixo una foto d'uns quants (d'esquerra a dreta: Eduard, Ferran, Josep Maria, Ove i Miquel; tots de Girona, excepte l'Ove, el meu supervisor a Aarhus).


Aquí us deixo unes quantes fotos d'Atenes i Rhodes.

Conferències 2009. II. Platja d'Aro.

I un congrés a Platja d'Aro, mira que ha rigut la gent quan els hi vaig dir que anava a un congrés a Platja d'Aro, "congrés, sí, congrés..." em va dir. I tenien part de raó, al congrés vam gaudir de totes els avantatges d'estar al costat del mar. També val la pena dir que el congrés (en realitat un workshop) va estar prou bé i no només van ser vacances. I la ubicació de l'hotel immillorable:


Em deia que un amic mexicà que al seu país tendeixen ser un pèl 'malinxistes', i deixar-se portar per un mena de complexe d'inferioritat que els porta a creure que el de fora sempre és millor. Jo li deia que a Catalunya també hem pecat en aquest sentit, i sovint sense raó. Un exemple en aquest sentit són les conferències que es poden organitzar a Catalunya o a la resta de l'estat. Deixeu-m'ho dir sense complexes: la gran majoria són de nivell baix i pretenen (i en això es queda, una pretensió) ser internacionals.

Per això sóc escèptic -en general- als congressos muntats a Catalunya o Espanya, i me'ls miro merament com una possibilitat de re-contactar amb el sector de recerca català o espanyol, més que no pas sota cap interés científic. No obstant, crec que hi ha una excepció que val la pena esmentar i són els seminaris que es venen organitzant a Girona. El d'aquest estiu passat a Platja d'Aro va estar prou bé (la temàtica m'esqueia molt i va haver-hi xerrades molt bones) i el que s'organitza aquest estiu promet molt. Té una llista de noms internacionals equiparable només al congrés que es munta a Berkeley (quasi res!).

Conferències 2009. I. Odessa.

Aquest estiu -com cada any (i que duri!)- he pogut anar a voltar món amb aquesta vulgar excusa que utilitzem que els fem recerca anomenada conferència. Com sempre que tinc la pretensió de fer una xerrada el congrés és petit i freqüenment a l'est d'Europa (o a casa), així no sorprèn que les destinacions d'aquest any siguin: Odessa (Ucraïna), Platja d'Aro i Rhodes (Grècia).

La conferència a Odessa em va decepcionar força, de nivell molt baix i organitzada una mica d'aquella manera, això sí la gent molt atenta (tot un clàssic, el producte qualitat*atenció se sol mantenir constant). No obstant, Odessa em va agradar força, potser no per repetir però sí per haver viscut l'experiència. No recordo un lloc de contrastos tan marcats... L'hotel de la conferència des de fora es veia terrible... i des de dintre també. El tipus de menjar és semblant al que ja estic acostumat a Polònia (cap queixa) però de bastanta menys qualitat. Això sí, estàvem molt aprop de la platja, on hi havia molta més vida que no pas al centre. La zona de la platja era com Lloret de Mar però amb encara més gent. Hi havia un bon grup de restaurants, discoteques, xiringuitos i una fira, tot a peu de platja. Els preus eren molt cars pels standards locals però força econòmics pels turistes. És obvi que aquesta part de la ciutat viu exclusivament del turisme, estava amb tot en anglés o alemany, i hi havia amables senyoretes amb uniforme que et venien a explicar el menú. Com que no coneixia massa ningú al congrés em vaig fer amics d'uns americans i un alemany i vam anar amb ells a sopar a un d'aquests restaurants, on un exèrcit de cambreres van anar servint i procuraven que no ens faltés de res. Tot això contrastava amb el que es podia veure quan vam fer la visita al centre (em vaig perdre -per no perdre el costum) on hi havia carrers i zones completament abandonades o amb la zona de l'hotel on hi havia a la vista les canonades del gas -o això ens van dir. També al centre hi havia coses molt maques, i el teatre d'adalt n'és un bon exemple. La realitat local és ben diferent i algunes escenes em recorden al que fa no tant de temps era el nostre país.

Més fotos d'Odessa al picasa.

Un convidat patriòtic

Durant el mes de maig vaig gaudir de la visita d'en Sergei. En Sergei fa ja uns anys que treballa al grup de Girona i feia un temps que volia venir a treballar amb en Jerzy. Venia per una estada de poc menys d'un mes i li vaig oferir la possibilitat de llogar-li una habitació. Durant la seva estada en Sergei em va deleitar amb un himne cada matí (anava alternant entre els Segadors i els himnes russos i polonesos). Apart de vàries anècdotes que no tinc temps de recollir aquí varem també treballar junts amb un treball que tot just acabem d'enviar a publicar. Us deixo una imatge d'en Sergei a l'entrada de l'edifici on vam estar treballant (sí, això és la universitat on treballo...).

Manda huevos...

Darrerament he descuidat una mica el blog (una altra vegada). Faig un petit incís en algun dels detalls que em queden per explicar. Quan ja portava aquí quasi un mes vaig fer la festa d'innauguració del pis i vaig preparar les criadilles de toro, trobareu les fotos de tot el procés al link anterior. A la festa hi va venir el grup al complet (Jerzy, Jacek, Marcin i Ewa) i les respectives parelles (Ewelina, Jadwiga, Anna i Wiktor). A part de les criadilles també hi havia paella (fins on els ingredients trobats a Polònia donava de sí), brandada, amanida catalan, pà amb tomàquet i embotits. Els última van agradar molt i van provocar la següent reacció d'en Jerzy: "This is the best sausage I have ever tasted. It's not flattering, it's an statement of truth". Es referia a la llonganissa cassolana d'en Can Prades.