Abans de parlar de viatge, deixeu-me que us expliqui el preàmbul del viatge. Resulta que la quantitat de burrocràcia que cal emplenar per administrar una beca Marie Curie de la EU és considerable (de fet el projecte tot solet ja són 25 pàgines...) i més encara si la universitat que fa d'hoste no ha tingut abans cap Marie Curie... i com ja us he dit a Polònia tot es pot fer si tens la paciència i la làbia suficient. I diguem que els meus dos jefes a Polònia, en Jerzy i en Jacek, n'han tingut molta per poder fer que tot rutlli com Déu mana. Els hi estava molt agraït i els vaig demanar si volien que els hi portés alguna cosa de Girona -aprofitant que pujava en cotxe. Craso error. En Jacek que m'ha ajudat a més a més a trobar casa, no em va demanar res, però en Jerzy sí.
Com el geni que apareix quan fregues la làmpara, però a l'inversa, el meu principal jefe a Polònia em va demanar tres desitjos. Primer de tot em va demanar (com a mínim!) 4l de garnatxa de la que vam comprar a Garriguella quan va venir per la meva tesi -sí, havia de ser de Garriguella. El segon desig són criadialles de toro. Manda huevos -mai millor dit. I el tercer i últim xurros. Això em passa per preguntar... El tercer desig ja li vaig dir que no era factible si no volia que li els portés congelats i que no valdrien res. Em vaig comprometre a aprendre a fer-ne, i el dia que ell m'aconsegueixi una fregidora n'hi prepararé. 1/3. Els 4l de garnatxa els vaig haver d'anar a buscar a Garriguella (vam aprofitar per anar amb en Pedro, en Ferran i en Marcel a Can Poncelas -garrí i xai de llet... exquisit!) a la cooperativa, vaig aprofitar per comprar oli per portar. Al final van ser 5l... no sé pas què li troba a la garnatxa. 2/3. Els collons de toro... després de movilitzar totes les meves amistats i família, em van dir que a la menuderia de la plaça mercat de Girona en tenen de tant en tant, i allà els vaig aconseguir finalment, previ encàrrec. I és clar, congela'ls, envasa'ls al buit i porta'ls en nevera de viatge. 3/3. La mare que el va parir. Al final la cosa té més història... ja ho llegireu quan faci la festa de benvinguda i el post corresponent.
Com el geni que apareix quan fregues la làmpara, però a l'inversa, el meu principal jefe a Polònia em va demanar tres desitjos. Primer de tot em va demanar (com a mínim!) 4l de garnatxa de la que vam comprar a Garriguella quan va venir per la meva tesi -sí, havia de ser de Garriguella. El segon desig són criadialles de toro. Manda huevos -mai millor dit. I el tercer i últim xurros. Això em passa per preguntar... El tercer desig ja li vaig dir que no era factible si no volia que li els portés congelats i que no valdrien res. Em vaig comprometre a aprendre a fer-ne, i el dia que ell m'aconsegueixi una fregidora n'hi prepararé. 1/3. Els 4l de garnatxa els vaig haver d'anar a buscar a Garriguella (vam aprofitar per anar amb en Pedro, en Ferran i en Marcel a Can Poncelas -garrí i xai de llet... exquisit!) a la cooperativa, vaig aprofitar per comprar oli per portar. Al final van ser 5l... no sé pas què li troba a la garnatxa. 2/3. Els collons de toro... després de movilitzar totes les meves amistats i família, em van dir que a la menuderia de la plaça mercat de Girona en tenen de tant en tant, i allà els vaig aconseguir finalment, previ encàrrec. I és clar, congela'ls, envasa'ls al buit i porta'ls en nevera de viatge. 3/3. La mare que el va parir. Al final la cosa té més història... ja ho llegireu quan faci la festa de benvinguda i el post corresponent.
No comments:
Post a Comment