Friday, April 17, 2009

Les dotze proves d'Astèrix

Heu vist la pel·lícula? La meva preferida de la saga amb diferència. La prova que em va causar més terror de les dotze que li proposen a Astèrix és aquella on ha d'entrar a l'edifici d'administració romà i aconseguir un imprès... Pràcticament es tornen micos de tants altres impressos que cal aconseguir abans no els hi donguin l'imprès que volen. Una cosa semblant he tingut el privilegi de poder viure aquestes dues primeres setmanes a Polònia. Anem per pams.Per comencar el primer dia vaig anar a signar el contracte. Només estava en polonès, me'l va traduir en Jerzy i em va prometre una còpia en anglès. Després em van demanar un permís laboral i una còpia del passaport, fins aquí tot correcte. El primer problema va començar quan em van dir que pel permís de treball, em cal un permís de residència, i per obtenir aquest em cal estar registrat en algun habitatge a Polònia. El problema és que per registrar algú en algun pis cal ser el propietari d'aquest pis i justificar-ho amb l'escriptura. El meu llogater viu a Dinamarca, i no em podia fer el favor, així que en Jacek pseudolegalment em va registrar a casa seva. Tot això ens va portar dos matins, d'oficina en oficina en dos edificis diferents separats 10min en cotxe i als que vam haver d'anar alternativament. El dia següent l'oficina d'assumptes internacionals de la universitat em va trucar per dir-me que necessitaven més coses... signar una colla de documents i em van passar una quartilla amb 8 tasques a fer, d'on em calia signatura i segell (aquí tothom "important" té segell propi que val més que la seva pròpia signatura). La llista és com segueix: 1.- Cap de l'institut. 2.- Administració general de la universitat. (matins 8-13) 3.- Oficina fiscal. (matins 8-12) 4.- Rectorat. (matins 8-13) 5.- Metge. (metge visita dill,dim,dv 8-13) 6.- Oficina de seguretat laboral. (dij,dv 8-13) 7.- Oficina d'assumptes secrets. (obert dma 8-11) 8.- Oficina d'assumptes de defensa. (obert dill-dma 8-11) Joder... va ser la primera reacció, és obvi que això no ho puc fer sol i no puc hipotecar 10dies d'en Jacek per anar a buscar tots aquests papers. Així que la oficina de relacions exteriors em va posar una cangur, una noia jove molt maca i simpàtica que ha estat la meva intèrpret durant les dues últimes setmanes, l'Emilia. L'Emilia fins i tot em feia el planning diari a seguir! Els punts 1-4 els vam poder aconseguir de manera "fàcil" anant a unes 20 oficines diferents fins que vam trobar a cada lloc la persona adient per obtenir el segell i la signatura, o bé l'imprès que calia emplenar per poder obtenir-los. El problema van ser els altres punts... El metge. La prova mèdica consistia en dues parts. Un reconeixement que em feia la infermera i un reconeixement mèdic. Però abans calia haver emplenat un altre imprès que vam anar a buscar a l'administració. Quan vam tornar era passada la una (no ens havien dit encara l'horari del metge) i només vam poder fer el reconeixement per part de la infermera. Al dia següent a les 7.30 havíem quedat amb l'Emilia per anar al metge (i evitar cues), tot i això va caler esperar 30min. La metgesa tenia pel cap baix 70anys, i l'escena va ser còmica quan em va demanar que em desvestís i l'Emilia era davant, pobre no sabia on posar-se... i anava traduint, ara respira, ara tos, aixeca el braç, etc. etc. Després d'aquest reconeixement pensava que ja tindríem el segell, però em va enviar a tres metges més, un laringòlec, un oculista i a fer un anàlisi de sang que, és clar, passaven consulta a una altra part de la ciutat... unes quants dies i unes proves mèdiques més tard vam aconseguir el fotut segell i la signatura. Seguretat laboral. Tornem-hi a les 7.30 amb l'Emilia per arribar abans i que em facin un "curs de seguretat" adaptat a les meves necessitats (és a dir, amb intèrprete simultani). Vam anar a una oficina on una dona anava cantant els procediments a seguir i les responsibilitats vàries que jo tenia en cas d'incendi, malaltia, segrest, etc. etc. i l'Emilia anava traduint i s'estava descollonant de les tonteries que deien... El més divertit és quan l'altre home de la oficina que portava uns 15min escoltant el procediment va decidir intervenir, va estar parlant 5min amb l'Emilia i aquesta que no traduia... i què li dirà? Resulta que segons em va dir se li estava insinuant... quina tela! Després aquest mateix home em va explicar els diferents tipus d'extintors que hi hauria d'haver a la Uni i com utilitzar-los (us en faríeu creus dels tipus!)... després em va dir que de fet només tenien del tipus convencional i que per tant l'explicació dels últims 15min no valia per res. 1h més tard sortíem de l'oficina ben informats, però sobretot amb el segell i la signatura. Oficines d'assumptes secrets i defensa. Aquestes dues portaven tota la setmana intrigant-me... en Jacek m'havia dit que l'oficina de defensa tenia relacions amb l'exèrcit per no sé quin collons de raó hi tenia a veure amb els estudiants que abans feien la mili mentre estudiaven. I què voldran aquests de mi? Ja m'espero qualsevol cosa... El departament d'assumptes secrets era herència de l'època soviètica on tenien autèntics espies a la universitat vigilant per revoltes... i com és que encara existeix això? Ningú m'ho ha sapigut dir, la resposta més convincent va ser això sempre hi ha estat... i per tant no es pot treure. Vam començar buscant aquesta oficina i després de regirar tot l'edifici vam veure que no existeix la oficina que ens deien... confirmat per la recepcionista de l'edifici. Ok... anem doncs per l'altre signatura. Ens obre un paio en una oficina petita, és obvi que l'home no s'hi veu gaire... casi se la fot contra la taula... busca les seves ulleres i ens fa la signatura... a la casella equivocada... i ens diu ahhh i el departament d'assumptes secrets jejeje no el trobareu pas, està amagat!! i ens planta la firma allà també. La cara que feia l'Emilia era un poema. Després de completar la quartilla, encara he hagut d'emplenar uns 5-6 documents més, signar-ne uns quants més i recórrer vàries oficines més de l'entremat administratiu de la universitat. 10 dies sencers completament perduts amb la burrocràcia polonesa... m'han promès que ara sí que ja està. Veurem!

1 comment:

Laia said...

Òndia, Eduard, quants papers, firmes i formularis!
Gran pel·lícula la de Les dotze proves d'Astèrix! Pel que expliques, la prova on han d'aconseguir un formulari és un exemple ideal per comparar amb la teva experiència!