Vam sortir de Girona amb l'Anna el diumenge 22 de març. Amb el tom-tom (afablement conegut com a tontín) dels meus pares el viatge va ser molt senzill i (sorprenentment!) no ens vam perdre mai. Les noves tecnologies també tenen el seu costat dolent... eviten les perpipècies més divertides. Però bastant teníem ja amb els 1200km que separen Girona de Frankfurt, carregant 24 ampolles vi, 11l d'oli, 5l de garantxa, un pernil, i una nevera expressament per portar uns collons de toro... entre d'altres moltes coses. I això va ser el primer dia, conduir per torns sense parar més que tres vegades. El dilluns vam fer els 800km que quedaven sense més problemes que el cansanci acumulat del dia anterior. L'Anna va tenir mal d'esquena uns quants dies.
Quan vam arribar, vaig anar a treballar un parell de dies, vaig tancar alguns dels temes que tenia oberts i el divendres vam fer la festa de comiat a la universitat, per la que ens vam passar tot el divendres al matí i part de dijous al vespre cuinant. Va agradar. Els vaig posar vi i me'n vaig empenedir... als danesos no els parlis de vi, si poden veure birra. Ells s'ho perden. Dissabte al matí, amb una mica de ressaca vam fer via cap Szczecin, uns 900km més tard arribàvem al nou apartament a Szczecin on en Jacek -el veí- molt amablement ens havia preparat el sopar. Quin detallàs i què bo! Després de pet cap al llit; l'endemà vam encetar el pernil. Està boníssim. Si us passeu per Szczecin en pròxim mes, mes i mig el podeu tastar! El dia següent vaig portar l'Anna a Berlin i tornar a Szczecin per tornar a treballar. 3500km en 7dies...
Us deixo el link picasa amb les fotos del sopar i el pernil.
Quan vam arribar, vaig anar a treballar un parell de dies, vaig tancar alguns dels temes que tenia oberts i el divendres vam fer la festa de comiat a la universitat, per la que ens vam passar tot el divendres al matí i part de dijous al vespre cuinant. Va agradar. Els vaig posar vi i me'n vaig empenedir... als danesos no els parlis de vi, si poden veure birra. Ells s'ho perden. Dissabte al matí, amb una mica de ressaca vam fer via cap Szczecin, uns 900km més tard arribàvem al nou apartament a Szczecin on en Jacek -el veí- molt amablement ens havia preparat el sopar. Quin detallàs i què bo! Després de pet cap al llit; l'endemà vam encetar el pernil. Està boníssim. Si us passeu per Szczecin en pròxim mes, mes i mig el podeu tastar! El dia següent vaig portar l'Anna a Berlin i tornar a Szczecin per tornar a treballar. 3500km en 7dies...
Us deixo el link picasa amb les fotos del sopar i el pernil.
2 comments:
Cabron !!! quina salivera que ens ha entrat amb el pernilet !!! Ara, s'ha de dir que tallar-lo no és ben bé lo teu, tot i que molt millor que la dona que ho fa a dos mans ... jejej
Molta sort per Szczecin.
PD: vaia pedazo de pis no?
cuida't !!
Ei, sí el pernil està boníssim, potser ajuda el fet de que és ibèric (encara no sé com l'Anna va dir que sí jejeje...).
Home al principi costa tallar-lo. Ara ja puc tallar llesques ben maques.
Sí, és una casa partida en dos, tinc jardí i tot, una autèntica passada. Quan vegi el sou en net veurem si em puc permetre quedar-me aquí o em cal canviar...
Apa, ànims amb la tesi!
Post a Comment