L'Odissea

Vam sortir de Girona amb l'Anna el diumenge 22 de març. Amb el tom-tom (afablement conegut com a tontín) dels meus pares el viatge va ser molt senzill i (sorprenentment!) no ens vam perdre mai. Les noves tecnologies també tenen el seu costat dolent... eviten les perpipècies més divertides. Però bastant teníem ja amb els 1200km que separen Girona de Frankfurt, carregant 24 ampolles vi, 11l d'oli, 5l de garantxa, un pernil, i una nevera expressament per portar uns collons de toro... entre d'altres moltes coses. I això va ser el primer dia, conduir per torns sense parar més que tres vegades. El dilluns vam fer els 800km que quedaven sense més problemes que el cansanci acumulat del dia anterior. L'Anna va tenir mal d'esquena uns quants dies.

Quan vam arribar, vaig anar a treballar un parell de dies, vaig tancar alguns dels temes que tenia oberts i el divendres vam fer la festa de comiat a la universitat, per la que ens vam passar tot el divendres al matí i part de dijous al vespre cuinant. Va agradar. Els vaig posar vi i me'n vaig empenedir... als danesos no els parlis de vi, si poden veure birra. Ells s'ho perden. Dissabte al matí, amb una mica de ressaca vam fer via cap Szczecin, uns 900km més tard arribàvem al nou apartament a Szczecin on en Jacek -el veí- molt amablement ens havia preparat el sopar. Quin detallàs i què bo! Després de pet cap al llit; l'endemà vam encetar el pernil. Està boníssim. Si us passeu per Szczecin en pròxim mes, mes i mig el podeu tastar! El dia següent vaig portar l'Anna a Berlin i tornar a Szczecin per tornar a treballar. 3500km en 7dies...

Us deixo el link picasa amb les fotos del sopar i el pernil.

Szczecin

Ja sóc a Szczecin. Comença la segona part d'aquest postdoc i els dos pròxims anys m'estic a la ciutat més a l'oest de Polònia, a només 25km de la frontera amb Alemanya. El primer cop que vaig venir a Polònia em van dir: imagina't que estàs a Catalunya però 20anys enrera i et faràs una idea de què és Polònia. Una mica sí que és això, però en els últims tres anys l'he trobat molt canviada. Encara queda part de l'essència de la Polònia que recordava on tot funcionava a mitges, on les coses s'aconseguien parlant i tot era tan econòmic; però algunes coses són significativament diferents. El poder adquisitiu de la gent és sensiblement més alt, només cal veure els cotxes que circulen pel carrer o les cases que hi ha; el menjar és més car del que solia ser, però encara mooolt més econòmic que a Girona. Tot i això, Polònia encara està uns quants graons per sota de la mitjana de la EU. Tenen una moneda (l'zloty) poc estable, que fluctua increiblement... el canvi respecte l'€ és al voltant del 1€/4PLN, ara estem a 4.30PLN i quan vaig arribar (fa dues setmanes!) estàvem a 4.60PLN; em van dir que fa uns 9mesos estaven a quasi 6PLN... Caldrà anar jugant-hi perquè el sou el cobro fix en € segons el canvi del primer dia de cada més.

Una mica sobre la meva vida aquí. Estic visquent en un apartament a les afores d'Szczecin, a uns 14km de la feina; m'he endut el cotxe que em serveix per moure'm per la ciutat. S'ha acabat la vida sana d'Aarhus en bici tot el dia amunt i avall. L'apartament té uns 90m2, i és la meitat d'una casa gran que està repartida en dos apartaments. A la primera planta viu el meu veí i el col·laborador a la feina, en Jacek. La segona planta i les golfes és el meu apartament. Tinc garatge tancat pel cotxe i fins i tot una mica de jardí. Molt més del que em cal per mi sol, però els caps de setmana sovint hi vivim amb l'Anna que està fent el postdoc a Berlin. Em va molt bé tenir en Jacek de veí perquè m'ha ajudat mooooltíssim amb tots els tràmits que mha calgut -i encara em caldrà- fer. A Polònia ben poca gent parla anglès, i per tant cal un traductor al costat per qualsevol xorrada. A veure si de mica en mica aprenc suficient per poder-me valer per mi sol; però sóc conscient que per certes coses sempre em caldrà l'ajuda d'algú. Sobretot perquè sovint no és el que demanes, sinó com ho demanes... el contacte social aquí és molt important. Avui al mecànic em feien esperar 1dia per reparar el cotxe, després de parlar-hi una estona la dona d'en Jacek ha aconseguit que el tinguin apunt avui mateix. S'ha de veure, però és cert: tot funciona així. En Jacek sempre em diu: no et preocupis, només cal parlar-hi una estona i tot és possible!

També canvio radicalment de tema de recerca i de font de financiació. Ara em dedicaré a estudiar models que representen alguns aspectes de sistemes físics més complexes. En concret treballaré en els coneguts com a cristalls de Coulomb, i ho faré finançat per la EU, el que espero que em permeti viatjar més que fins ara.

Em sembla que a partir d'ara faré els posts una mica més com s'espera que sigui un blog, espontani i més freqüent. Si me'n surto farà que inevitablement augmenti el número d'errates... A la pròxima us explico el viatge Girona-Aarhus-Szczecin i el merder de papers que he omplert les dues primeres setmanes.

Ab Initio

Com molts de vosaltres ja sabeu, he començat una nova aventura a l'extranger; he vingut a fer una estada postdoctoral a Århus per un any. Tot just fa vuit dies que vaig arribar a Århus. Més o menys a aquesta hora arribava als 12 m² que m'havien reservat al Teknolog Kollegiet. L'habitació està bé, tinc connexió wireless a internet i un petit lavabo amb dutxa. La cuina és compartida amb tota la planta (unes 25 habitacions). Aquest lloc està pensat especialment per estudiants Erasmus, que tenen una vida... diguem que poc estressant. Un dels que vaig conèixer té sis hores de classe per setmana. I és clar, jo també ho faria, es munten unes festes que ni us explico. Així que una de les primeres coses que he fet és buscar un allotjament alternatiu, una mica més espaiós i tranquil. Vaig començar a fer recerca a internet, assessorar-me per gent del grup i després d'enviar una bona colla de mails he tingut sort, una holandesa (de Groningen) se'n va a Groenlàndia per un any i em re-llogarà el pis que tenia a partir de l'1 de novembre. És un pis cèntric de 65 m², soleiat, completament equipat i amb connexió a internet. Té només una habitació però el menjador és molt gran. Trobar pis a Århus és tota una odisea, així que podem dir que he estat de sort.

La resta de la setmana me l'he passada posant-me al dia de tot el que em cal fer per poder viure aquí. Dilluns vaig sol·licitar el CPR, número d'identificació danès. Quan me'l donin (d'aquí unes dues semanes) seré un ciutadà danès i podré, entre d'altres coses, obrir un compte bancari, comprar-me un mòbil que funcioni per contracte o domiciliar gastos del pis. Mentre no tingui el CPR no em paguen el sou, i després de pagar la residència no em quedarà massa d'efectiu danès, així que ho estic esperant amb ganes. Una eina molt necessària a Århus és una bicicleta. La ciutat no és molt gran, però del campus a la residència hi ha uns 4km, una hora a peu. De moment l'he caminada uns quants dies per anar-me familiaritzant amb la ciutat, però la veritat no estic per perdre dues hores cada dia. Malauradament el transport públic és un pèl car (2.5€/viatge, 1.5€ amb bonus), així que faré una immersió completa i provaré d'anar en bicicleta arreu. Estic esperant el Bike auction, el primer dimecres de cada mes, on la policia subasta bicicletes robades o abandonades, a veure si trobo alguna ganga.

La vida a la universitat va prou bé, de moment tinc molta feina a posar-me al dia en la recerca que es fa aquí, i em passo els dies llegint articles del grup i un llibre de programació en C++ que m'ha regalat l'Ove, el meu jefe aquí. Em toca aprendre la teoria de la nova línia de recerca, un nou codi de programació i familiaritzar-me amb el programari propi; em toca començar pel principi.

Records a tothom!