L'Odissea

Vam sortir de Girona amb l'Anna el diumenge 22 de març. Amb el tom-tom (afablement conegut com a tontín) dels meus pares el viatge va ser molt senzill i (sorprenentment!) no ens vam perdre mai. Les noves tecnologies també tenen el seu costat dolent... eviten les perpipècies més divertides. Però bastant teníem ja amb els 1200km que separen Girona de Frankfurt, carregant 24 ampolles vi, 11l d'oli, 5l de garantxa, un pernil, i una nevera expressament per portar uns collons de toro... entre d'altres moltes coses. I això va ser el primer dia, conduir per torns sense parar més que tres vegades. El dilluns vam fer els 800km que quedaven sense més problemes que el cansanci acumulat del dia anterior. L'Anna va tenir mal d'esquena uns quants dies.

Quan vam arribar, vaig anar a treballar un parell de dies, vaig tancar alguns dels temes que tenia oberts i el divendres vam fer la festa de comiat a la universitat, per la que ens vam passar tot el divendres al matí i part de dijous al vespre cuinant. Va agradar. Els vaig posar vi i me'n vaig empenedir... als danesos no els parlis de vi, si poden veure birra. Ells s'ho perden. Dissabte al matí, amb una mica de ressaca vam fer via cap Szczecin, uns 900km més tard arribàvem al nou apartament a Szczecin on en Jacek -el veí- molt amablement ens havia preparat el sopar. Quin detallàs i què bo! Després de pet cap al llit; l'endemà vam encetar el pernil. Està boníssim. Si us passeu per Szczecin en pròxim mes, mes i mig el podeu tastar! El dia següent vaig portar l'Anna a Berlin i tornar a Szczecin per tornar a treballar. 3500km en 7dies...

Us deixo el link picasa amb les fotos del sopar i el pernil.

Visites (I): En Gerard

Finalment trobo un raconet per poder explicar algunes de les visites que he rebut fins ara. Deixant de banda la visita inicial que em van fer els meus pares i el meu germà l'octubre passat i les vàries occurrències de l'Anna per la segona ciutat més gran de Dinamarca, el meu pis ha tingut l'honor d'allotjar a un fisioterapeuta de renom, Gerard Badia i March, que va venir per la revetlla de St. Joan. En Gerard va arribar un divendres que vam aprofitar sobretot per voltar pel centre d'Aarhus i provar una infinitat de cerveses daneses de diferents tipus. El dissabte vam fer en bici els 10 km que separen el meu pis del Moesgaard Museum, passant per una zona de boscos que ressegueix la línia de mar. En Gerard, com els altres visitants que he portat al Moesgaard s'han queixat que la distància és més llarga i que hi ha massa pujades i baixades [són uns tites...]. Vam visitar el museu i vam anar a sopar a un restaurant típic danès (sí, existeix una mena de cuina típica danesa... un altre dia faré un post sobre això) on vam tastar mil varietats d'areng (la varietat en salsa al curry és coneguda entre alguns químics teòrics radicals com a peix flourescent), salmó, anguila i un altre peix que no vam saber reconèixer; per fer baixar-ho tot un filet de vedella i formatge vell danès. Un tiberi que es van cobrar amb escreix, però bé s'ho valia. El diumenge vam acostar-nos a les zones més allunyades del centre comercial, com el jardí botànic i el molí prop del Den Gamle By (lloc francament evitable). Al vespre vam veure el partit de la final de l'Eurocopa i vam celebrar la victòria de 'La Roja' amb la senyera catalana... no li busqueu massa sentit, no en té. Us deixo la resta de fotos del cap de setmana al webpicasa.

Fem una mica de pàtria avui que ha estat 11 de setembre.

Homines cum docent discunt

Els dies van passant, i anem recuperant hores de llum a Dinamarca. Avui he comprovat gratament com no es feia fosc fins quarts de sis del vespre, tot un contrast amb finals de desembre, on a quarts de quatre ja no s'hi veia. La fred segueix intermitentment, però el cert és que l'hivern de moment és suportable. A la feina segueixo pagant el preu de fer una nova recerca, però ja estic començant a posar fil a l'agulla. Suposo que ara tindré més temps per treballar, doncs aquest divendres passat vam acabar amb el CC club (CCC).

El CCC va començar com una reunió semanal de 2h, on rotativament presentàvem una part de recerca relacionada amb la teoria de CC, per acabar convertida en una reunió bisemanal de 11-14:30 amb dinar entre mig. Els divendres encarregàvem pizza. Un dia fins i tot van tenir el detall d'organitzar el club a les 8:00 del matí. El CCC ha durat quatre mesos i al final els tòpics han anat degenerant fins arribar a aplicacions remotes del CC. Al principi vaig aprendre molt, però l'últim mes la quantitat de material que revisàvem per setmana era massa com per poder copsar-ho tot. Tot i això, com que ens tocava preparant-nos la sessió de tant en tant, realment calia que ho enteguéssim bé, sovint això volia dir entendre també prou bé les sessions anteriors. La millor manera d'aprendre és ensenyar.

In excelsis. In futuro... Szczecin.

Fa uns pocs dies que m'han donat una molt bona notícia. M'han concedit la beca Marie-Curie per anar a Szczecin (Polònia). Tinc contracte firmat a Aarhus fins al 15 de Septembre de 2008, però el cert és que només un any aquí em sembla poc temps. Es necessita força temps per aclimatar-se a un lloc (trobar pis, burocràcia a manta... ho podeu llegir uns posts més avall) i també per posar-se al dia en una nova línia de recerca, especialment si aquesta és molt diferent a tot el que havies fet abans. Així que he pensat allargar el meu temps a Dinamarca, per tal d'aprofitar una mica més tot el coneixement adquirit i el temps perdut.

Després de parlar amb les dues parts implicades (Polònia i Dinamarca) he arribat a un acord per extendre el meu contracte aquí mig any més. De manera que ja tinc data final de la meva estada a Aarhus: 14 de març de 2009. La beca Marie-Curie és una beca de dos anys, així que també tinc marcada la data final de la meva estada postdoctoral: 15 de març de 2011. Sé que sona molt lluny tot plegat, però el temps passa volant! Sembla que faci quatre dies que sóc aquí i ja porto més de 3 mesos. En tot cas, podeu comptar que -en la mesura que pugui- aniré treguent el cap per Girona, ja sigui Setmana Santa, Nadal, estiu o les barraques de Girona. A tot plegat, torno dijous al vespre.



Bon Nadal, felices festes i bon any a tothom!!!

Ad rem

Últimament hi ha força per explicar, i conseqüentment poc temps per fer-ho...

El primer cap de setmana de desembre el vaig passar amb l'Anna a Hamburg. La ciutat és ben maca i més al desembre quan tota la ciutat gira en torn del mercat de Nadal. La majoria de ciutats alemanyes tenen un weihmachtsmarkt, i el d'Hamburg és digne de veure. Se'm desperta la vena consumista davant de tantes coses curioses i productes típics entre els que no poden faltar els frankurts, els berliners, o el glühwein! Us ho recomano. Aquí us deixo algunes fotos.

Després de tornar d'Hamburg, el divendres 7 de desembre, vam tenir la típica festa de Nadal amb tota la gent del grup i les seves famílies. Cadascú havia de portar alguna cosa típica de Nadal del seu país, i jo vaig portar pollastre farcit amb prunes. Hi havia coses ben curioses com un licor anomenat Schnapps (una mena de ginebra danesa) i Gløgg (la versió danesa del glühwein). La festa va començar ben tranquil·la, només els nens feien una mica de merder, després vam repartir els regals (es tractava de portar quelcom inútil que fes certa gràcia) jugant als daus. Vaig perdre i em vaig quedar sense regal... Després els nens van anar a dormir, i va començar la festa pels grans... les fotos parlen per sí soles. Només sé que vaig marxar a quarts de quatre (les festes aquí comencen a les 18:00!) i el meu jefe encara seguia allà...

Fent un esforç quasi sobrehumà posaré una cançó d'aquesta dècada. L'artista bé s'ho val.

In vino veritas

Doncs ja sóc al pis! Avui fa més de dues setmanes que estic visquent al pis i la veritat és que estic molt content. Podeu trobar més fotos del pis aquí. Tot i que el pis venia amoblat vaig haver de fer una certa inversió, entre d'altres m'he comprat un matalàs per mi i un d'extra per les visites. Tenint en compte que el sofà del menjador es converteix en un llit de matrimoni tinc espai per fins a tres visitants més, i fent algun apanyo n'hi faríem quebre 5.

Vaig estar uns dies batallant per aconseguir connexió a internet. En principi venia amb el contracte, però la llogatera em va donar malament les dades del compte. Després de més de deu visites al proveïdor, aquest va accedir a donar-me la informació després de jurar-me que ell no hi tenia accés; després de tot el sistema danès no és tan rigurós... M'he fet instal·lar televisió per cable, he llegit algun costat que 2 de cada 3 danesos la tenen, i és que no és massa cara (uns 26€/mes). Això em permet veure algunes televisions que parlin quelcom que no sigui danès o suec, concretament veig TVE, CNN, BCC, MTV, Discovery Channel i algun altre. Però la veritable raó de que m'hagi posat la tele per cable no és aquesta, doncs quasi no miro la tele... és el futbol. Vaig descobrir fa una colla de dies, que hi ha un parell de canals inclosos en aquest paquet que donen tres partits de la lliga cada setmana (els de dissabtes i diumenge al vespre) i els partits més rellevants de la Champions. Avui he pogut veure en obert el Barça i el Madrid, i crec que dimarts donaran el OL-Barça.

El segon cap de setmana al pis vaig aprofitar per fer una festa d'innauguració, altrament dita Flat Warming Party, i vaig convidar a tota la gent del grup. Els hi vaig preparar alguns plats típics: paella, escalivada, pà amb tomàquet i embotits (xoriço, llonganissa i formatge curat), truites de patates, sucedanis de xoricets al vi i altres coses més internacionals com guacamole, dàtils amb bacon o una amanida de rúcula. Els hi va agradar molt (o menteixen molt bé) sobretot la paella i els dàtils amb bacon... Tot això banyat amb 5 ampolles de vi del país (un Raimat, 4 Riojes). La veritat és que mengen com animals, la paella era per 4 persones, hi havia dues truites de quatre ous i 3Kg de pà per onze persones i què va quedar? Algun tall d'embotit i la rúcula... perquè el que acompanyava l'amanida també s'ho van menjar. No es van quedar amb gana, doncs sobrava una mica de tot després de sopar, però com que la sobretaula va durar fins quarts de tres, doncs anaven picant... fins que quasi no va quedar res. I beguent no es van quedar curts, apart de les 5 ampolles de vi, es van fotre 44 cerveses... i l'endemà vaig descobrir que algú es va fotre també el que havia quedat del vi peleón que vaig fer servir per cuinar els xoricets. El meu jefe, l'Ove, també va venir després de sopar (just al bell mig de la foto). De fet, ell portava cotxe i quasi no va beure, tampoc el mexicà i la seva xicota que van marxar aviat, així que els números dels que parlàvem abans són a dividir entre 9 persones... feu comptes! Podeu trobar altres fotos de la FWP aquí. Quasi m'oblidava, em van fer un bon regal de benviguda.

Quo Vadis?

Després d'un mes i mig, aviat podré dir que la meva vida aquí s'ha normalitzat i que sé cap a on vaig. Ja tinc la tarjeta sanitària, el CPR (número d'iden- tificació danès), compte bancari, ordinador per treballar, mòbil danès (+45 20956966), medi de transport (veure foto), m'he fet l'assegurança danesa pertinent, em canvio al pis nou d'aquí a ben pocs dies, i pressumiblement cobraré el meu primer salari (tot i amb un 60% de taxació) la setmana vinent. Encara queda per solucionar la taxació del meu salari, que portarà un o dos mesos més, comprar estris varis pel pis i poca cosa més. Ja faré unes fotos del pis quan hi sigui, i us diré quanta gent hi podrà quebre, però jo crec que sense massa problemes puc tenir 3-4 visitants. De fet, a mitjants de novembre muntaré una "Flat Warming Party" amb els membres del grup, espero que el pis aguanti...

La recerca que estic fent aquí va adquirint forma, començo a estar situat i tenir clar el què he de fer i el com. Tot i això passo les estones lliures llegint articles del grup i manuals de C++. Una cosa curiosa que m'agrada del grup d'aquí és que s'estableixen clubs de recerca. Els clubs són grups de gent que es reuneixen periòdicament i repassen un tema de recerca mitjançant xerrades rotatòries d'una temàtica en concret. No es tracta de presentar la recerca pròpia, sinó part dels fonaments d'una línia d'investigació i alguns articles destacats de la mateixa. De moment m'han apuntat al CC club, que es reuneix fins a 3h setmanalment, començant dimecres vinent. Aquesta setmana com que baixo per barraques me'n lliuraré, però suposo que aviat em tocarà preparar-me una classe d'1h sobre això.

Com a anècdota us diré que ja fa uns dies la selecció espanyola de futbol va venir a jugar un partit a Aarhus, coincidint amb el cap de setmana que els meus pares i el meu germà van venir a visitar-me. Casualitats de la vida, es van allotjar al mateix hotel que la selecció, i aprofitant l'ocasió vaig treure'n una foto i un autògraf.

Ens veiem d'aquí a dos dies a les barraques!

PS/ Aniré afegint una cançó a cada post; n'he afegit als posts vells. A vegades les cançons tindran relació amb el post, tot sovint no... Avui aquest dels Who.

Ab Initio

Com molts de vosaltres ja sabeu, he començat una nova aventura a l'extranger; he vingut a fer una estada postdoctoral a Århus per un any. Tot just fa vuit dies que vaig arribar a Århus. Més o menys a aquesta hora arribava als 12 m² que m'havien reservat al Teknolog Kollegiet. L'habitació està bé, tinc connexió wireless a internet i un petit lavabo amb dutxa. La cuina és compartida amb tota la planta (unes 25 habitacions). Aquest lloc està pensat especialment per estudiants Erasmus, que tenen una vida... diguem que poc estressant. Un dels que vaig conèixer té sis hores de classe per setmana. I és clar, jo també ho faria, es munten unes festes que ni us explico. Així que una de les primeres coses que he fet és buscar un allotjament alternatiu, una mica més espaiós i tranquil. Vaig començar a fer recerca a internet, assessorar-me per gent del grup i després d'enviar una bona colla de mails he tingut sort, una holandesa (de Groningen) se'n va a Groenlàndia per un any i em re-llogarà el pis que tenia a partir de l'1 de novembre. És un pis cèntric de 65 m², soleiat, completament equipat i amb connexió a internet. Té només una habitació però el menjador és molt gran. Trobar pis a Århus és tota una odisea, així que podem dir que he estat de sort.

La resta de la setmana me l'he passada posant-me al dia de tot el que em cal fer per poder viure aquí. Dilluns vaig sol·licitar el CPR, número d'identificació danès. Quan me'l donin (d'aquí unes dues semanes) seré un ciutadà danès i podré, entre d'altres coses, obrir un compte bancari, comprar-me un mòbil que funcioni per contracte o domiciliar gastos del pis. Mentre no tingui el CPR no em paguen el sou, i després de pagar la residència no em quedarà massa d'efectiu danès, així que ho estic esperant amb ganes. Una eina molt necessària a Århus és una bicicleta. La ciutat no és molt gran, però del campus a la residència hi ha uns 4km, una hora a peu. De moment l'he caminada uns quants dies per anar-me familiaritzant amb la ciutat, però la veritat no estic per perdre dues hores cada dia. Malauradament el transport públic és un pèl car (2.5€/viatge, 1.5€ amb bonus), així que faré una immersió completa i provaré d'anar en bicicleta arreu. Estic esperant el Bike auction, el primer dimecres de cada mes, on la policia subasta bicicletes robades o abandonades, a veure si trobo alguna ganga.

La vida a la universitat va prou bé, de moment tinc molta feina a posar-me al dia en la recerca que es fa aquí, i em passo els dies llegint articles del grup i un llibre de programació en C++ que m'ha regalat l'Ove, el meu jefe aquí. Em toca aprendre la teoria de la nova línia de recerca, un nou codi de programació i familiaritzar-me amb el programari propi; em toca començar pel principi.

Records a tothom!