Les dotze proves d'Astèrix

Heu vist la pel·lícula? La meva preferida de la saga amb diferència. La prova que em va causar més terror de les dotze que li proposen a Astèrix és aquella on ha d'entrar a l'edifici d'administració romà i aconseguir un imprès... Pràcticament es tornen micos de tants altres impressos que cal aconseguir abans no els hi donguin l'imprès que volen. Una cosa semblant he tingut el privilegi de poder viure aquestes dues primeres setmanes a Polònia. Anem per pams.Per comencar el primer dia vaig anar a signar el contracte. Només estava en polonès, me'l va traduir en Jerzy i em va prometre una còpia en anglès. Després em van demanar un permís laboral i una còpia del passaport, fins aquí tot correcte. El primer problema va començar quan em van dir que pel permís de treball, em cal un permís de residència, i per obtenir aquest em cal estar registrat en algun habitatge a Polònia. El problema és que per registrar algú en algun pis cal ser el propietari d'aquest pis i justificar-ho amb l'escriptura. El meu llogater viu a Dinamarca, i no em podia fer el favor, així que en Jacek pseudolegalment em va registrar a casa seva. Tot això ens va portar dos matins, d'oficina en oficina en dos edificis diferents separats 10min en cotxe i als que vam haver d'anar alternativament.

El dia següent l'oficina d'assumptes internacionals de la universitat em va trucar per dir-me que necessitaven més coses... signar una colla de documents i em van passar una quartilla amb 8 tasques a fer, d'on em calia signatura i segell (aquí tothom "important" té segell propi que val més que la seva pròpia signatura). La llista és com segueix:

1.- Cap de l'institut.
2.- Administració general de la universitat. (matins 8-13)
3.- Oficina fiscal. (matins 8-12)
4.- Rectorat. (matins 8-13)
5.- Metge. (metge visita dill,dim,dv 8-13)
6.- Oficina de seguretat laboral. (dij,dv 8-13)
7.- Oficina d'assumptes secrets. (obert dma 8-11)
8.- Oficina d'assumptes de defensa. (obert dill-dma 8-11)

Joder... va ser la primera reacció, és obvi que això no ho puc fer sol i no puc hipotecar 10dies d'en Jacek per anar a buscar tots aquests papers. Així que la oficina de relacions exteriors em va posar una cangur, una noia jove molt maca i simpàtica que ha estat la meva intèrpret durant les dues últimes setmanes, l'Emilia. L'Emilia fins i tot em feia el planning diari a seguir! Els punts 1-4 els vam poder aconseguir de manera "fàcil" anant a unes 20 oficines diferents fins que vam trobar a cada lloc la persona adient per obtenir el segell i la signatura, o bé l'imprès que calia emplenar per poder obtenir-los. El problema van ser els altres punts...

El metge.
La prova mèdica consistia en dues parts. Un reconeixement que em feia la infermera i un reconeixement mèdic. Però abans calia haver emplenat un altre imprès que vam anar a buscar a l'administració. Quan vam tornar era passada la una (no ens havien dit encara l'horari del metge) i només vam poder fer el reconeixement per part de la infermera. Al dia següent a les 7.30 havíem quedat amb l'Emilia per anar al metge (i evitar cues), tot i això va caler esperar 30min. La metgesa tenia pel cap baix 70anys, i l'escena va ser còmica quan em va demanar que em desvestís i l'Emilia era davant, pobre no sabia on posar-se... i anava traduint, ara respira, ara tos, aixeca el braç, etc. etc. Després d'aquest reconeixement pensava que ja tindríem el segell, però em va enviar a tres metges més, un laringòlec, un oculista i a fer un anàlisi de sang que, és clar, passaven consulta a una altra part de la ciutat... unes quants dies i unes proves mèdiques més tard vam aconseguir el fotut segell i la signatura.

Seguretat laboral.
Tornem-hi a les 7.30 amb l'Emilia per arribar abans i que em facin un "curs de seguretat" adaptat a les meves necessitats (és a dir, amb intèrprete simultani). Vam anar a una oficina on una dona anava cantant els procediments a seguir i les responsibilitats vàries que jo tenia en cas d'incendi, malaltia, segrest, etc. etc. i l'Emilia anava traduint i s'estava descollonant de les tonteries que deien... El més divertit és quan l'altre home de la oficina que portava uns 15min escoltant el procediment va decidir intervenir, va estar parlant 5min amb l'Emilia i aquesta que no traduia... i què li dirà? Resulta que segons em va dir se li estava insinuant... quina tela! Després aquest mateix home em va explicar els diferents tipus d'extintors que hi hauria d'haver a la Uni i com utilitzar-los (us en faríeu creus dels tipus!)... després em va dir que de fet només tenien del tipus convencional i que per tant l'explicació dels últims 15min no valia per res. 1h més tard sortíem de l'oficina ben informats, però sobretot amb el segell i la signatura.

Oficines d'assumptes secrets i defensa.
Aquestes dues portaven tota la setmana intrigant-me... en Jacek m'havia dit que l'oficina de defensa tenia relacions amb l'exèrcit per no sé quin collons de raó i tenia a veure amb els estudiants que abans feien la mili mentre estudiaven. I què voldran aquests de mi? Ja m'espero qualsevol cosa... El departament d'assumptes secrets era herència de l'època soviètica on tenien autèntics espies a la universitat vigilant per revoltes... i com és que encara existeix això? Ningú m'ho ha sapigut dir, la resposta més convincent va ser això sempre hi ha estat... i per tant no és pot treure. Vam començar buscant aquesta oficina i després de regirar tot l'edifici vam veure que no existeix la oficina que ens deien... confirmat per la recepcionista de l'edifici. Ok... anem doncs per l'altre signatura. Ens obre un paio en una oficina petita, és obvi que l'home no s'hi veu gaire... casi se la fot contra la taula... busca les seves ulleres i ens fa la signatura... a la casella equivocada... i ens diu ahhh i el departament d'assumptes secrets jejeje no el trobareu pas, està amagat!! i ens planta la firma allà també. La cara que feia l'Emilia era un poema.

Després de completar la quartilla, encara he hagut d'emplenar uns 5-6 documents més, signar-ne uns quants més i recórrer vàries oficines més de l'entremat administratiu de la universitat. 10 dies sencers completament perduts amb la burrocràcia polonesa... m'han promès que ara sí que ja està. Veurem!

L'Odissea

Vam sortir de Girona amb l'Anna el diumenge 22 de març. Amb el tom-tom (afablement conegut com a tontín) dels meus pares el viatge va ser molt senzill i (sorprenentment!) no ens vam perdre mai. Les noves tecnologies també tenen el seu costat dolent... eviten les perpipècies més divertides. Però bastant teníem ja amb els 1200km que separen Girona de Frankfurt, carregant 24 ampolles vi, 11l d'oli, 5l de garantxa, un pernil, i una nevera expressament per portar uns collons de toro... entre d'altres moltes coses. I això va ser el primer dia, conduir per torns sense parar més que tres vegades. El dilluns vam fer els 800km que quedaven sense més problemes que el cansanci acumulat del dia anterior. L'Anna va tenir mal d'esquena uns quants dies.

Quan vam arribar, vaig anar a treballar un parell de dies, vaig tancar alguns dels temes que tenia oberts i el divendres vam fer la festa de comiat a la universitat, per la que ens vam passar tot el divendres al matí i part de dijous al vespre cuinant. Va agradar. Els vaig posar vi i me'n vaig empenedir... als danesos no els parlis de vi, si poden veure birra. Ells s'ho perden. Dissabte al matí, amb una mica de ressaca vam fer via cap Szczecin, uns 900km més tard arribàvem al nou apartament a Szczecin on en Jacek -el veí- molt amablement ens havia preparat el sopar. Quin detallàs i què bo! Després de pet cap al llit; l'endemà vam encetar el pernil. Està boníssim. Si us passeu per Szczecin en pròxim mes, mes i mig el podeu tastar! El dia següent vaig portar l'Anna a Berlin i tornar a Szczecin per tornar a treballar. 3500km en 7dies...

Us deixo el link picasa amb les fotos del sopar i el pernil.

Els tres desitjos del geni

Abans de parlar de viatge, deixeu-me que us expliqui el preàmbul del viatge. Resulta que la quantitat de burrocràcia que cal emplenar per administrar una beca Marie Curie de la EU és considerable (de fet el projecte tot solet ja són 25 pàgines...) i més encara si la universitat que fa d'hoste no ha tingut abans cap Marie Curie... i com ja us he dit a Polònia tot es pot fer si tens la paciència i la làbia suficient. I diguem que els meus dos jefes a Polònia, en Jerzy i en Jacek, n'han tingut molta per poder fer que tot rutlli com Déu mana. Els hi estava molt agraït i els vaig demanar si volien que els hi portés alguna cosa de Girona -aprofitant que pujava en cotxe. Craso error. En Jacek que m'ha ajudat a més a més a trobar casa, no em va demanar res, però en Jerzy sí.Com el geni que apareix quan fregues la làmpara, però a l'inversa, el meu principal jefe a Polònia em va demanar tres desitjos. Primer de tot em va demanar (com a mínim!) 4l de garnatxa de la que vam comprar a Garriguella quan va venir per la meva tesi -sí, havia de ser de Garriguella. El segon desig són criadialles de toro. Manda huevos -mai millor dit. I el tercer i últim xurros. Això em passa per preguntar... El tercer desig ja li vaig dir que no era factible si no volia que li els portés congelats i que no valdrien res. Em vaig comprometre a aprendre a fer-ne, i el dia que ell m'aconsegueixi una fregidora n'hi prepararé. 1/3. Els 4l de garnatxa els vaig haver d'anar a buscar a Garriguella (vam aprofitar per anar amb en Pedro, en Ferran i en Marcel a Can Poncelas -garrí i xai de llet... exquisit!) a la cooperativa, vaig aprofitar per comprar oli per portar. Al final van ser 5l... no sé pas què li troba a la garnatxa. 2/3. Els collons de toro... després de movilitzar totes les meves amistats i família, em van dir que a la menuderia de la plaça mercat de Girona en tenen de tant en tant, i allà els vaig aconseguir finalment, previ encàrrec. I és clar, congela'ls, envasa'ls al buit i porta'ls en nevera de viatge. 3/3. La mare que el va parir. Al final la cosa té més història... ja ho llegireu quan faci la festa de benvinguda i el post corresponent.

Szczecin

Ja sóc a Szczecin. Comença la segona part d'aquest postdoc i els dos pròxims anys m'estic a la ciutat més a l'oest de Polònia, a només 25km de la frontera amb Alemanya. El primer cop que vaig venir a Polònia em van dir: imagina't que estàs a Catalunya però 20anys enrera i et faràs una idea de què és Polònia. Una mica sí que és això, però en els últims tres anys l'he trobat molt canviada. Encara queda part de l'essència de la Polònia que recordava on tot funcionava a mitges, on les coses s'aconseguien parlant i tot era tan econòmic; però algunes coses són significativament diferents. El poder adquisitiu de la gent és sensiblement més alt, només cal veure els cotxes que circulen pel carrer o les cases que hi ha; el menjar és més car del que solia ser, però encara mooolt més econòmic que a Girona. Tot i això, Polònia encara està uns quants graons per sota de la mitjana de la EU. Tenen una moneda (l'zloty) poc estable, que fluctua increiblement... el canvi respecte l'€ és al voltant del 1€/4PLN, ara estem a 4.30PLN i quan vaig arribar (fa dues setmanes!) estàvem a 4.60PLN; em van dir que fa uns 9mesos estaven a quasi 6PLN... Caldrà anar jugant-hi perquè el sou el cobro fix en € segons el canvi del primer dia de cada més.

Una mica sobre la meva vida aquí. Estic visquent en un apartament a les afores d'Szczecin, a uns 14km de la feina; m'he endut el cotxe que em serveix per moure'm per la ciutat. S'ha acabat la vida sana d'Aarhus en bici tot el dia amunt i avall. L'apartament té uns 90m2, i és la meitat d'una casa gran que està repartida en dos apartaments. A la primera planta viu el meu veí i el col·laborador a la feina, en Jacek. La segona planta i les golfes és el meu apartament. Tinc garatge tancat pel cotxe i fins i tot una mica de jardí. Molt més del que em cal per mi sol, però els caps de setmana sovint hi vivim amb l'Anna que està fent el postdoc a Berlin. Em va molt bé tenir en Jacek de veí perquè m'ha ajudat mooooltíssim amb tots els tràmits que mha calgut -i encara em caldrà- fer. A Polònia ben poca gent parla anglès, i per tant cal un traductor al costat per qualsevol xorrada. A veure si de mica en mica aprenc suficient per poder-me valer per mi sol; però sóc conscient que per certes coses sempre em caldrà l'ajuda d'algú. Sobretot perquè sovint no és el que demanes, sinó com ho demanes... el contacte social aquí és molt important. Avui al mecànic em feien esperar 1dia per reparar el cotxe, després de parlar-hi una estona la dona d'en Jacek ha aconseguit que el tinguin apunt avui mateix. S'ha de veure, però és cert: tot funciona així. En Jacek sempre em diu: no et preocupis, només cal parlar-hi una estona i tot és possible!

També canvio radicalment de tema de recerca i de font de financiació. Ara em dedicaré a estudiar models que representen alguns aspectes de sistemes físics més complexes. En concret treballaré en els coneguts com a cristalls de Coulomb, i ho faré finançat per la EU, el que espero que em permeti viatjar més que fins ara.

Em sembla que a partir d'ara faré els posts una mica més com s'espera que sigui un blog, espontani i més freqüent. Si me'n surto farà que inevitablement augmenti el número d'errates... A la pròxima us explico el viatge Girona-Aarhus-Szczecin i el merder de papers que he omplert les dues primeres setmanes.

Machina caveat: Segmentation fault!

Fa dies que tenia ganes de fer aquest post. Un recull d'incovenients i avantatges de treballar en Windows, Mac o Linux després de la meva experiència en els tres sistemes operatius.

Windows és actualment el sistema operatiu més emprat arreu del món. Suposà un gran canvi passar de la línia de comandes del MS-DOS al famós Windows 3.11. La idea d'un sistema de finestres era molt clara: ampliar el mercat i fer de la informàtica una eina fàcil per a qualsevol tipus d'usuari. Microsoft es va fer d'or i va aconseguir establir un autèntic monopoli. Molts de nosaltres no vam sentir parlar de cap altre sistema operatiu durant anys. Si per nosaltres l'informàtica és només un hobby, fem servir un nombre d'aplicacions limitat i no volen complicacions, és evident que Windows segueix essent l'opció a seguir. És de fàcil instal·lació, a tot arreu se'n troben i té un paquet de programes prou robust (per ús a nivell d'usuari) que conté quasi tot el que hom pot necessitar. Per aquesta mateixa raó els programes més importants, més comercials i tot el programari de qualsevol andròmina que pugueu connectar a l'ordinador existeix en Windows. Podríem dir que és un sistema operatiu universal. Quina és doncs la seva pega? Doncs que el preu de fer les coses fàcils a l'usuari sovint comporta que el sistema no sigui computacionalment eficaç en temps de càlcul. Si us dediqueu a la programació i elaboreu els vostres propis programes sou molt conscients d'aquest fet: windows és molt lent.
Un altre incovenient és la robustesa d'alguns dels seus programes estrella. Un parell d'exemples: excel i word. Dos programes excel·lents a l'hora de fer documents i tractar dades a nivell d'usuari bàsic. Proveu de carregar el word amb l'editor d'equacions, l'endnote (una base de dades per referenciar articles), una plantilla d'índex, referències creuades i un piló d'imatges i taules penjant del document. Això és una situació rutinària en la redacció d'articles o tesis. Pot ser un autèntic caos, una mena de bomba de dades que en qualsevol moment es penjarà. Hi ha solucions com partir el document (el famós documento maestro), però de nou és només un pas més, si les parts augmenten en tamany i complexitat fotuda l'hem; tard o d'hora tindrem problemes. Excel té un problema semblant per carregar matrius de dades de tamanys grans però sortosament és -d'acord amb la meva experiència- més estable que word. El problema d'excel és que té un paquet estadístic molt millorable i li manquen funcionalitats. Apart queda el taló d'Aquiles del paquet Office... l'inestabilitat al canvi de versions. Si et canvies un document amb algú que té una versió d'office diferent a la teva pots tenir molts problemes -especialment en word.

Un apunt més, per usuaris més avançats. El principal problema de windows és la no integració completa entre l'entorn de finestres i la línia de comandes. De fet és quasi ridícul parlar de la línia de comandes de Windows, desconec com és Windows Vista, però per Windows XP això es limita a una versió millorada del MS-DOS. Aquesta separació absoluta entre els dos termes és deguda a que quasi ningú usa la línia de comanda i tots els programes sota Windows funcionen per tant, sota l'interfície gràfica. La línia de comandes és un sistema molt més primitiu, que es composa de tasques molt més simples que les que podem fer des de l'interfície gràfica, però és precisament això el que li dóna més flexibilitat: d'una manera o altra, més o menys complexa, quasi tot és possible. Com a conseqüencia s'està allunyant a l'usuari expert i semi-expert de l'entorn windows.

Linux és el paradigma del programari lliure. Un entorn que té una doble filosofia molt clara: flexibilitat màxima i cost econòmic zero. Linux té la possibilitat d'emprar la línia de comandes i l'entorn gràfic de manera molt senzilla. Això soluciona, entre d'altres, el problema d'automatitzar fàcilment tasques en funció dels outputs d'un programa. Com generes en windows de manera automàtica taules per un article o gràfiques a partir de les dades que hi ha en un servidor remot? Tots ho hem fet... copy-paste del terminal a l'excel per generar les taules i partint d'aquestes cal crear una per una les gràfiques; després enganxar tota aquesta informació al word o al powerpoint... amb els corresponents problemes de format que això ocasiona. Aquestes tasques són fàcilment automatitzables (i simplificades!) amb un script que tracti els outputs del programa, generi un codi latex per les taules i figures amb el gnuplot, a més a més ens permet fer servir programari lliure que és molt més estable. Havia perdut moltes hores formatant taules i gràfiques durant la meva tesi...
Linux és el sistema operatiu que hi ha instal·lat a la majoria de servidors d'arreu del món. Sota mans expertes és segurament el sistema operatiu més estable que existeix. Tot informàtic amb mínimes nocions treballa o ha treballat amb linux. El seu fort és la línia de comandes, la facilitat amb la que es pot controlar la màquina perquè faci el que vols i només el que vols. El seu inconvenient és l'extrema complexitat del sistema. Un ús a nivell d'usuari és relativament fàcil d'adquirir, així com nocions més avançades que et permetin tenir un bon control de l'ordinador. No obstant crec que puc dir sense equivocar-me que no he conegut a ningú que domini al 100% linux. Sempre hi ha quelcom que s'escapa.
Un altre problema és que la comunitat usuària de linux, degut a la seva complexitat, és més reduïda que no pas la de Windows o la Mac. És clar, això vol dir menys oferta/varietat de programari. Sigui dit aquí que fa anys que no treballo amb linux com a entorn personal, potser algunes coses han canviat, sé que ara és p.ex. molt més fàcilment instal·lable -abans era un dolor. I pel poc que he anat veient s'intenta treballar per fer linux cada cop una mica més senzill d'utilitzar per usuaris no experts. Tot i això li queda un llarg camí per recórrer abans no sigui un clar candidat a competir amb Windows o Mac com sistema preferit per l'usuari estàndard.

Recordo la primera vegada que vaig treballar amb un Mac. Tenia 18 anyets i volia fer un parell de tasques ben senzilles: consultar el meu nou correu electrònic i baixar-me unes fotos d'internet per un treball. A l'aula de l'universitat de ciències de l'educació només hi havia lliure un Mac. Ok, som-hi no serà tan difícil, he treballat amb MS-DOS i Windows... 2h més tard el meu orgull va sucumbir a l'evidència... podia consultar internet, però vaig ser incapaç de guardar les imatges en disc i pujar-les al correu per agafar-les més tard... Els Macs no eren trivials de fer servir; 10anys més tard la realitat és molt diferent.

La principal avantatge del Mac és la integració completa entre l'entorn de finestres i la línia de comandes (Unix). A linux li manquen aplicacions com Automator que permet automatitzar tasques que cridin programes d'entorn gràfic de funcions molt variades (gestor de correu, acrobat, navegador, etc.) amb programari propi que faci tasques molt particulars. Una altra aplicació essencial per Mac és Quicksilver, una mena de majordom que realitza recerques ràpides i permet realitzar accions sobre els objectes/programes trobats. D'aquesta manera un piló de tasques rutinàries són executades de manera molt més ràpida.
Mac presenta un sistema gràfic més friendly que no pas linux, més semblant al de Windows, que el fa un sistema operatiu molt més estès que pas linux. No és doncs sorprenent que com a usuaris de Mac disposem d'una llista de programari lliure molt completa. També es pot trobar per Mac la gran majoria de programes (comercials) que corren sota Windows i s'hi poden integrar molts dels programes (de codi lliure) que corren sota linux. És doncs possiblement el sistema operatiu més compatible amb els altres. Els dos principals inconvenients: a) tenir un Mac sol voler dir comprar un Apple, i aquest sol ser més car que un PC (sortosament la diferència va disminuint amb el temps) i b) la majoria de codis lliures que estan pensats per linux. No sol ser massa complicat compilar programari en linux si disposes d'un paquet complet de llibreries, com el que tenen els centres de computació més importants. Compilar-los en Mac? Tinc tota una gama d'experiències: des de ser molt fàcil, mitjament entretingut o difícil a impossible. Tinc funcionant tots els meus programes, Midas (el codi del grup), Dalton i estic treballant en que Gaussian funcioni, Aces2 ha estat impossible.

Sincerament us puc dir que a dia d'avui no em plantejo deixar el Mac. Per qüestions de feina és quasi impensable que torni a Windows, però no descarto tornar a Linux algun dia. Tot i això, he de reconèixer que segueixo ficat en els tres sistemes operatius... M'he passat el dia treballant en un Mac, des d'on em connectava a un clúster de PCs que corre sota Linux, i ara a l'arribar a casa he engegat el vell PC per escriure aquest post.

Visites (I): En Gerard

Finalment trobo un raconet per poder explicar algunes de les visites que he rebut fins ara. Deixant de banda la visita inicial que em van fer els meus pares i el meu germà l'octubre passat i les vàries occurrències de l'Anna per la segona ciutat més gran de Dinamarca, el meu pis ha tingut l'honor d'allotjar a un fisioterapeuta de renom, Gerard Badia i March, que va venir per la revetlla de St. Joan. En Gerard va arribar un divendres que vam aprofitar sobretot per voltar pel centre d'Aarhus i provar una infinitat de cerveses daneses de diferents tipus. El dissabte vam fer en bici els 10 km que separen el meu pis del Moesgaard Museum, passant per una zona de boscos que ressegueix la línia de mar. En Gerard, com els altres visitants que he portat al Moesgaard s'han queixat que la distància és més llarga i que hi ha massa pujades i baixades [són uns tites...]. Vam visitar el museu i vam anar a sopar a un restaurant típic danès (sí, existeix una mena de cuina típica danesa... un altre dia faré un post sobre això) on vam tastar mil varietats d'areng (la varietat en salsa al curry és coneguda entre alguns químics teòrics radicals com a peix flourescent), salmó, anguila i un altre peix que no vam saber reconèixer; per fer baixar-ho tot un filet de vedella i formatge vell danès. Un tiberi que es van cobrar amb escreix, però bé s'ho valia. El diumenge vam acostar-nos a les zones més allunyades del centre comercial, com el jardí botànic i el molí prop del Den Gamle By (lloc francament evitable). Al vespre vam veure el partit de la final de l'Eurocopa i vam celebrar la victòria de 'La Roja' amb la senyera catalana... no li busqueu massa sentit, no en té. Us deixo la resta de fotos del cap de setmana al webpicasa.

Fem una mica de pàtria avui que ha estat 11 de setembre.

Avulsio

Avui al blog d'en JuanMa he trobat un link al blog del País on hi ha a una referència molt completa (i fàcilment comprensible!) sobre l'experiment LHC (Large Hadron Collider) que es porta a terme la setmana vinent (10 de septembre) al CERN de Ginebra. El LHC pot suposar un abans i un després en la concepció que tenim de la física, doncs el xoc de dos protons a una velocitat molt propera a la de llum pot descobrir-nos noves partícules de les que està formada la matèria.
Com a químic quàntic i gran ignorant de la física de partícules, m'ho miro des de la distància conscient que poc canviarà la meva feina. No obstant, m'agradarà seguir-ho doncs possiblement sigui un moment històric per la ciència.

Addendum (9 Setembre 2008):

A Science hi ha un article divulgatiu sobre el LHC, trobo especialment interessant els escenaris que es dibuixen en funció de si es troba o no el bossó de Higgs: es pot donar per acabava una branca de la física, pot suposar un canvi radical en la concepció que es tenia fins el moment o fins i tot es pot quedar completament estancada la recerca en aquesta direcció. Tot això, no obstant, ja ens diuen que molt probablement tardarà a saber-se i que demà simplement comença l'espectacle.

Addendum (28 Setembre 2008):

Després de tanta expectació sobre el LHC ara resulta que l'aparell s'ha espatllat i estarà inactiu fins a la primavera. Podeu trobar més detalls sobre l'averia a Science.