De Jure. Magnus frater spectat te

El sistema danès. Eficàcia, seguretat i control.

Perquè un país (o qualsevol entitat amb un sistema de govern) pugui donar servei als seus ciutadans, cal un equilibri entre l'eficàcia dels serveis i la manera d'aconseguir-los. Aquest equilibri se sol assolir de manera natural, si els serveis són bons s'exigeix al ciutadà i a mesura que els serveis són més dolents es tendeix a ser més flexible. A Dinamarca si necessites omplir l'imprès A2.3.B.2007-C2 si els hi portes el A2.3.B.2006-C2 l'has fomuda... no els val, l'encapçalament és diferent. Si els hi portes el formulari correcte et diran que tardaran dues setmanes, i en menys d'una ho tindràs. Als països mediterranis ja sabeu com funciona, comets un error i et solen dir "dolent, dolent estàs fora de plaç o el paper no és aquest", però al final et diuen que és igual, que ja els hi val i que només tardaran dues setmanes. Un mes més tard rebràs el document.

Un contraexemple d'això són els bancs, en aquest cas la seguretat passa per davant de tot el demés... Aquests dies he aprofitat per fer-me un compte bancari, aconseguir una tarjeta i activar els tràmits bancaris electrònics. Tot això, que a Girona m'ho fan en dos o tres dies, aquí ha tardat dues setmanes. Les tarjetes te les envien a casa, i t'envien un PIN (uns dies més tard per seguretat) perquè activis el veritable PIN per internet. I per fer anar internet, t'envien un nom d'usuari i uns dies més tard un altre PIN que et serveix per aconseguir el password que et permet tenir accés al e-bank. Si a més a més recordem que per obrir el compte vaig haver d'aconseguir el famós CPR, número de identificació danès, que només et donen si tens el permís de residència, al final sembla una mica la casa d'aministració aquella de les dotze proves d'Astèrix...

Amb el sistema tan rigurós que tenen els hi costa ben poc tenir-te controlat. El teu número CPR va lligat al teu compte bancari (el compte que et permet rebre el salari, no tots els comptes ho permeten), de manera que a la feina donant el CPR ja saben on m'han d'ingressar els diners. Una altra cosa sorprenent és que la tarjeta danesa (DK), que és una mena de tarjeta moneder, et permet treure diners quan ets súper o la bar de la facultat. Avui quan he pagat el dinar, poso la tarjeta i escric quan vull pagar, i em donen en efectiu el canvi. He quedat parat, això sí, després de pagar em diu la caixera, és la primera vegada que fas servir la tarjeta DK? Faig cara de pardillo o què? I li pregunto com ho sap... doncs resulta que a la màquina constava que era el primer cop que la feia servir! I això no és tot... a la feina (a partir de les 4 quatre de la tarda) s'entra i se surt del passadís on treballo amb tarjeta, això vol dir que poden comptar les vegades que vaig al lavabo per la tarda o l'hora que surto cada dia. Només els hi faltaria implantar-me un localitzador per tenir-me més controlat. A vegades em pregunto on acaba el límit del control i on comença la privacitat...