Ara ja sé el que és nevar!

Aquest hivern és el pitjor en força anys i em toca passar-lo a Polònia, tota una experiència... Abans de tornar de vacances vaig de canviar els neumàtics del cotxe i posar-ne d'hivern. Només tornar de vacances, vam començar amb temperatures de -5ºC i neu; al principi fa gràcia tot plegat. Després van baixar una mica les temperatures, fins -9ºC, i se'm va gelar el líquid del renta parabrises... També em vaig comprar guants nous i botes, perquè em vaig passar tota una setmana treguent neu, a raó d'una mitja hora diària. Em queixava fins que va glaçar i va tocar rascar fort al terra per treure la neu, llavors calia dedicar-hi una hora cada dia. Em va sortir un penelló al dit del peu. Aquell cap de setmana el veí em va portar a una zona deshabitada i em va fer una classe condensada de conducció en pista gelada. Després d'un parell de setmanes nevant ja no sabíem on posar la neu (perquè no es fon, és clar) però per sort va parar de nevar. Això va ser a finals de la setmana passada; quan va començar a baixar la temperatura i vam arribar als -20ºC d'aquest dilluns o dimarts. Avui han tornat a pujar les temperatures però ha fet una nevada tal que m'he trobat el cotxe literalment enterrat al parking de la universitat (en unes 8-10h de nevada continua). Per acabar-ho d'adobar avui ha bufat el vent, arrastrant la neu pols i deixant una mena de bòria contínua (he vingut conduïnt a 25km/h). Diuen que demà glaçarà... i per tant cal llevar-se aviat per retirar la neu que caurà aquesta nit. Em pregunto on la posarem... al jardí tinc zones on hi ha 90cm de neu. El cap de setmana hauré d'anar a comprar aïllant per porta del garatge perquè hi ha risc de que es glacin les canonades de l'aigua... i no vull ni pensar en les conseqüències.

Aquí sota us deixo una foto de la meva casa d'aquest cap de setmana... La foto està feta des de la rampa del garatge. El que hi ha soterrat a la dreta és la porta del meu jardí...

Nova pàgina científica

Només unes 45 paraules per dir-vos que he actualitzat la meva web científica i l'he posat en format de blog, allà compto fer entrades (això sí, en anglès) sobre el que vagi fent de feina. Us deixo el link aquí sota, s'admenten crítiques!

http://ematito.webs.com

Index Librorum Prohibitorum

Tenia ganes de fer un post sobre llibres. En els darrers anys he reprès la meva afició (jo diria fins i tot obessessió, quan era petit) per la lectura i voldria fer esment sobre els millors llibres que he llegit. Posaré una llista de 7, la meva memòria no dóna per més...

7.- Àngels i dimonis (Dan Brown). L'únic llibre salvable de Dan Brown en la meva humil opinió; vaig llegir també 'The Da Vinci Code' i 'Digital Fortress'.

6.- The client (John Grisham). N'havia de posar algun d'en Grisham, i aquest és potser el millor que he llegit. Res especial, però és un bon bestseller.

5.- Els pilars de la Terra (Ken Follett). Novel·la de ficció sobre la construcció d'una catedral. Un típic bestseller, d'aquells que es posen de moda, i que no tenen més pretensió que explicar una bona història que entretingui al lector. És d'una qualitat notable a diferència d'alguns bestsellers que han sortit darrerament... He llegit força més del mateix autor, i res té el nivell d'aquest llibre, només potser salvaria la oblidada novel·la 'Un lugar llamado libertad', també texit amb el mateix patró que 'Els pilars de la Terra'.

4.- El cuarto protocolo (Frederick Forsyth). El millor llibre de l'autor del 'Chacal', en la línea dels altres llibres d'espionatge i conspiració ('El puño de Diós', 'Los perros de la guerra' -gran fiasco-, 'La alternativa del diablo' o 'El vengador').

3.- El perfum (Patrick Süskind). Una petita joia. Idea, trama i desenllaç genials, un llibre que cal llegir i que no deixa indiferent. És, però, d'aquells llibres que cal llegir abans de veure la pel·lícula, perquè el millor és sens dubte la trama.

2.- Alexander (Valero Massimo Manfredi). El tercer llibre que llegeixo de l'historiador italià, i el millor de tots tres. Trilogia que tracta sobre la vida d'Aléxandre, el més gran conqueridor de tots els temps. Novel·la històrica perfectament documentada i molt ben narrada. Seria el millor que he llegit sinó fos per...

1.- Shogun (James Clavell). Excel·lent, és el millor que he llegit en els darrers anys, sinó el millor llibre que he llegit fins ara (això darrer és difícil de dir, perquè els llibres -com tots els plaers- es disfruten també en funció del teu estat d'ànim). Podríem catalogar-lo de novel·la històrica, doncs està basat en un fet històric, però la trama és inventada. Tracta sobre l'arribada d'un anglès al japó feudal, i descriu amb plenitud de detalls la vida al japó del segle XVII.

Tinc pendents de llegir (no necessàriament per aquest ordre): Tai Pan (James Clavell), The Last Legion (Valero Massimo Manfredi), The Silence of Lambs (Tom Harris), The Name of Rose (Umberto Eco), La Sombra del Vent (Carlos Ruiz Zafón) i The Last Cavalier (Alexander Dumas), entre d'altres. S'admenten recomanacions!

Conferències 2009. III. Rhodes i Atenes

Aquest septembre vaig acabar el període de conferències amb la de Rhodes. Feia molt de temps que tenia ganes d'anar a Grècia i un dels simposiums que s'organitzava a la macro-conferència de Rhodes em va donar l'excusa perfecte. Anava del tema de recerca que vaig estar seguint a Aarhus, i hi havia molts dels primeres espases en aquesta recerca, entre d'altres el meu ex-jefe, l'Ove. Vaig trobar el registration una mica abusiu, però ja se sap: una gran conferència en una illa grega... I aprofitant el viatge vam decidir fer una parada tècnica a Atenes amb en Ferran i aprofitar per veure la ciutat. La feta és quelcom que cal provar a Atenes (i no a qualsevol restaurant...) amb en Ferran vam trobar el bar cutre ideal; també és imprescindible l'amanida grega però aquesta sí, la fan prou semblant a tot arreu on vam anar.

Després d'uns dies a Atenes vam agafar un vol que ens portés a l'illa on es muntava el congrés, Rhodes. El congrés va estar bé científicament parlant, però la organització va ser nefasta. Van canviar vàries vegades l'ordre les xerrades i fins i tot la duració de les mateixes. Un autèntic caos. Per més inri, va haver-hi una passa de mal de panxa i vam pringar uns quants; sembla que hi havia quelcom al buffet lliure que no estava en condicions òptimes... Jo vaig tenir sort i em va agafar un cop ja era a Berlin, i dintre de tot va ser força lleu; els que més van rebre en Miquel T. i en Marcel.

Al congrés vaig trobar força gent coneguda, aquí sota us deixo una foto d'uns quants (d'esquerra a dreta: Eduard, Ferran, Josep Maria, Ove i Miquel; tots de Girona, excepte l'Ove, el meu supervisor a Aarhus).


Aquí us deixo unes quantes fotos d'Atenes i Rhodes.

Conferències 2009. II. Platja d'Aro.

I un congrés a Platja d'Aro, mira que ha rigut la gent quan els hi vaig dir que anava a un congrés a Platja d'Aro, "congrés, sí, congrés..." em va dir. I tenien part de raó, al congrés vam gaudir de totes els avantatges d'estar al costat del mar. També val la pena dir que el congrés (en realitat un workshop) va estar prou bé i no només van ser vacances. I la ubicació de l'hotel immillorable:


Em deia que un amic mexicà que al seu país tendeixen ser un pèl 'malinxistes', i deixar-se portar per un mena de complexe d'inferioritat que els porta a creure que el de fora sempre és millor. Jo li deia que a Catalunya també hem pecat en aquest sentit, i sovint sense raó. Un exemple en aquest sentit són les conferències que es poden organitzar a Catalunya o a la resta de l'estat. Deixeu-m'ho dir sense complexes: la gran majoria són de nivell baix i pretenen (i en això es queda, una pretensió) ser internacionals.

Per això sóc escèptic -en general- als congressos muntats a Catalunya o Espanya, i me'ls miro merament com una possibilitat de re-contactar amb el sector de recerca català o espanyol, més que no pas sota cap interés científic. No obstant, crec que hi ha una excepció que val la pena esmentar i són els seminaris que es venen organitzant a Girona. El d'aquest estiu passat a Platja d'Aro va estar prou bé (la temàtica m'esqueia molt i va haver-hi xerrades molt bones) i el que s'organitza aquest estiu promet molt. Té una llista de noms internacionals equiparable només al congrés que es munta a Berkeley (quasi res!).

Conferències 2009. I. Odessa.

Aquest estiu -com cada any (i que duri!)- he pogut anar a voltar món amb aquesta vulgar excusa que utilitzem que els fem recerca anomenada conferència. Com sempre que tinc la pretensió de fer una xerrada el congrés és petit i freqüenment a l'est d'Europa (o a casa), així no sorprèn que les destinacions d'aquest any siguin: Odessa (Ucraïna), Platja d'Aro i Rhodes (Grècia).

La conferència a Odessa em va decepcionar força, de nivell molt baix i organitzada una mica d'aquella manera, això sí la gent molt atenta (tot un clàssic, el producte qualitat*atenció se sol mantenir constant). No obstant, Odessa em va agradar força, potser no per repetir però sí per haver viscut l'experiència. No recordo un lloc de contrastos tan marcats... L'hotel de la conferència des de fora es veia terrible... i des de dintre també. El tipus de menjar és semblant al que ja estic acostumat a Polònia (cap queixa) però de bastanta menys qualitat. Això sí, estàvem molt aprop de la platja, on hi havia molta més vida que no pas al centre. La zona de la platja era com Lloret de Mar però amb encara més gent. Hi havia un bon grup de restaurants, discoteques, xiringuitos i una fira, tot a peu de platja. Els preus eren molt cars pels standards locals però força econòmics pels turistes. És obvi que aquesta part de la ciutat viu exclusivament del turisme, estava amb tot en anglés o alemany, i hi havia amables senyoretes amb uniforme que et venien a explicar el menú. Com que no coneixia massa ningú al congrés em vaig fer amics d'uns americans i un alemany i vam anar amb ells a sopar a un d'aquests restaurants, on un exèrcit de cambreres van anar servint i procuraven que no ens faltés de res. Tot això contrastava amb el que es podia veure quan vam fer la visita al centre (em vaig perdre -per no perdre el costum) on hi havia carrers i zones completament abandonades o amb la zona de l'hotel on hi havia a la vista les canonades del gas -o això ens van dir. També al centre hi havia coses molt maques, i el teatre d'adalt n'és un bon exemple. La realitat local és ben diferent i algunes escenes em recorden al que fa no tant de temps era el nostre país.

Més fotos d'Odessa al picasa.

Un convidat patriòtic

Durant el mes de maig vaig gaudir de la visita d'en Sergei. En Sergei fa ja uns anys que treballa al grup de Girona i feia un temps que volia venir a treballar amb en Jerzy. Venia per una estada de poc menys d'un mes i li vaig oferir la possibilitat de llogar-li una habitació. Durant la seva estada en Sergei em va deleitar amb un himne cada matí (anava alternant entre els Segadors i els himnes russos i polonesos). Apart de vàries anècdotes que no tinc temps de recollir aquí varem també treballar junts amb un treball que tot just acabem d'enviar a publicar. Us deixo una imatge d'en Sergei a l'entrada de l'edifici on vam estar treballant (sí, això és la universitat on treballo...).