13 d'abril. M'aixeco a les 7:00 del matí, encara és fosc. Deu fer anys que no m'aixeco a aquesta hora un diumenge sinó és per agafar un avió. Esmorzo light: un plàtan i una mica de pà amb mermelada. 15min més tard em trobo amb en Peter per anar amb bici fins a on comença la cursa, a un 6km de casa. El lloc -
un bosc al sud d'Aarhus- està ple de gent que escalfa abans de començar la cursa de relleus: 10x10km, jo sóc el primer corredor i espero que les dues setmanes d'entrenament serveixin d'algo. Faig quatre estiraments i em poso a la cua de gent (hi ha uns 500 participants). Comença la cursa i veig el primer error: posar-se dels últims, em passo els 2km primers al tran-tran doncs és impossible adelantar a ningú, hi ha un tap de gent. Després puc apretar una mica fins a posar-me a una posició intermitja, però el meu físic és limitat i començo a notar-me les cames quan toca pujada als kilòmetres 5-6. Passo el límit psicològic aquell on et sembla que no pots, i ja sóc cap al final del km 8. Minuts després perdro la noció de la meva posició però veig la meta. I a sobre ve baixada, ja està, perfecte! Vinga fem l'sprint final. Adelanto a tothom, sorprès de perquè la gent no s'hi deixa tot en l'últim tram, la gent a la meta m'aplaudeix: estic envalentonat. I llavors veig la trista realitat: a l'acabar la baixada el camí esquiva la meta i fa un gir de 90º i segueix per una pujada assassina; acabo de passar el cartell de km 9. L'últim kilòmetre després d'haver buidat les meves reserves és agònic i frustant, tothom em re-adelanta. No tinc esma ni per sprintar els metres finals, passo el relleu al segon corredor del grup. 55min pels 10km. Podria estar millor, però per ser la primera vegada en molt de temps que corro 10km i donades les circumstàncies em dono per content. Una hora més tard comencen a arribar la resta de corredors. Entre ells un corredor pseudo-professional amb marques personals molt envejables, i el p
ropi Peter que aconsegueix fer els 10km en 38min... el cinquè millor temps dels 500corredors. Un cop recuperat fem frankurts al grill i cerveses mentre els altres corredors van passant. Jo marxo a mitja tarda perquè he d'acabar d'escriure un review que té com a deadline l'endemà. Us deixo la foto del mexicà en el tram final abans d'arribar a la meta, ell és el vuitè corredor. I com a anècdota dir-vos que el novè corredor i el desè es van perdre; aquest l'últim va fer un temps d'1h i 10min. Vam aconseguir patrocini del propi grup per fer-nos unes camistes amb logo del LCTC que hi ha a la foto de dalt. L'equip LCTC va quedar molt ben situat i la jornada va valer la pena. Us deixo algunes fotos de la cursa al
webpicasa.
13 d'abril. M'aixeco a les 7:00 del matí, encara és fosc. Deu fer anys que no m'aixeco a aquesta hora un diumenge sinó és per agafar un avió. Esmorzo light: un plàtan i una mica de pà amb mermelada. 15min més tard em trobo amb en Peter per anar amb bici fins a on comença la cursa, a un 6km de casa. El lloc -un bosc al sud d'Aarhus- està ple de gent que escalfa abans de començar la cursa de relleus: 10x10km, jo sóc el primer corredor i espero que les dues setmanes d'entrenament serveixin d'algo. Faig quatre estiraments i em poso a la cua de gent (hi ha uns 500 participants). Comença la cursa i veig el primer error: posar-se dels últims, em passo els 2km primers al tran-tran doncs és impossible adelantar a ningú, hi ha un tap de gent. Després puc apretar una mica fins a posar-me a una posició intermitja, però el meu físic és limitat i començo a notar-me les cames quan toca pujada als kilòmetres 5-6. Passo el límit psicològic aquell on et sembla que no pots, i ja sóc cap al final del km 8. Minuts després perdro la noció de la meva posició però veig la meta. I a sobre ve baixada, ja està, perfecte! Vinga fem l'sprint final. Adelanto a tothom, sorprès de perquè la gent no s'hi deixa tot en l'últim tram, la gent a la meta m'aplaudeix: estic envalentonat. I llavors veig la trista realitat: a l'acabar la baixada el camí esquiva la meta i fa un gir de 90º i segueix per una pujada assassina; acabo de passar el cartell de km 9. L'últim kilòmetre després d'haver buidat les meves reserves és agònic i frustant, tothom em re-adelanta. No tinc esma ni per sprintar els metres finals, passo el relleu al segon corredor del grup. 55min pels 10km. Podria estar millor, però per ser la primera vegada en molt de temps que corro 10km i donades les circumstàncies em dono per content. Una hora més tard comencen a arribar la resta de corredors. Entre ells un corredor pseudo-professional amb marques personals molt envejables, i el p
ropi Peter que aconsegueix fer els 10km en 38min... el cinquè millor temps dels 500corredors. Un cop recuperat fem frankurts al grill i cerveses mentre els altres corredors van passant. Jo marxo a mitja tarda perquè he d'acabar d'escriure un review que té com a deadline l'endemà. Us deixo la foto del mexicà en el tram final abans d'arribar a la meta, ell és el vuitè corredor. I com a anècdota dir-vos que el novè corredor i el desè es van perdre; aquest l'últim va fer un temps d'1h i 10min. Vam aconseguir patrocini del propi grup per fer-nos unes camistes amb logo del LCTC que hi ha a la foto de dalt. L'equip LCTC va quedar molt ben situat i la jornada va valer la pena. Us deixo algunes fotos de la cursa al webpicasa.
1 comment:
Aquest bloc és excel · lent. Hi ha sovint tota la informació corresponent als suggeriments dels meus dits. Gràcies i mantenir el treball superior!
Post a Comment