In vino veritas

Doncs ja sóc al pis! Avui fa més de dues setmanes que estic visquent al pis i la veritat és que estic molt content. Podeu trobar més fotos del pis aquí. Tot i que el pis venia amoblat vaig haver de fer una certa inversió, entre d'altres m'he comprat un matalàs per mi i un d'extra per les visites. Tenint en compte que el sofà del menjador es converteix en un llit de matrimoni tinc espai per fins a tres visitants més, i fent algun apanyo n'hi faríem quebre 5.

Vaig estar uns dies batallant per aconseguir connexió a internet. En principi venia amb el contracte, però la llogatera em va donar malament les dades del compte. Després de més de deu visites al proveïdor, aquest va accedir a donar-me la informació després de jurar-me que ell no hi tenia accés; després de tot el sistema danès no és tan rigurós... M'he fet instal·lar televisió per cable, he llegit algun costat que 2 de cada 3 danesos la tenen, i és que no és massa cara (uns 26€/mes). Això em permet veure algunes televisions que parlin quelcom que no sigui danès o suec, concretament veig TVE, CNN, BCC, MTV, Discovery Channel i algun altre. Però la veritable raó de que m'hagi posat la tele per cable no és aquesta, doncs quasi no miro la tele... és el futbol. Vaig descobrir fa una colla de dies, que hi ha un parell de canals inclosos en aquest paquet que donen tres partits de la lliga cada setmana (els de dissabtes i diumenge al vespre) i els partits més rellevants de la Champions. Avui he pogut veure en obert el Barça i el Madrid, i crec que dimarts donaran el OL-Barça.

El segon cap de setmana al pis vaig aprofitar per fer una festa d'innauguració, altrament dita Flat Warming Party, i vaig convidar a tota la gent del grup. Els hi vaig preparar alguns plats típics: paella, escalivada, pà amb tomàquet i embotits (xoriço, llonganissa i formatge curat), truites de patates, sucedanis de xoricets al vi i altres coses més internacionals com guacamole, dàtils amb bacon o una amanida de rúcula. Els hi va agradar molt (o menteixen molt bé) sobretot la paella i els dàtils amb bacon... Tot això banyat amb 5 ampolles de vi del país (un Raimat, 4 Riojes). La veritat és que mengen com animals, la paella era per 4 persones, hi havia dues truites de quatre ous i 3Kg de pà per onze persones i què va quedar? Algun tall d'embotit i la rúcula... perquè el que acompanyava l'amanida també s'ho van menjar. No es van quedar amb gana, doncs sobrava una mica de tot després de sopar, però com que la sobretaula va durar fins quarts de tres, doncs anaven picant... fins que quasi no va quedar res. I beguent no es van quedar curts, apart de les 5 ampolles de vi, es van fotre 44 cerveses... i l'endemà vaig descobrir que algú es va fotre també el que havia quedat del vi peleón que vaig fer servir per cuinar els xoricets. El meu jefe, l'Ove, també va venir després de sopar (just al bell mig de la foto). De fet, ell portava cotxe i quasi no va beure, tampoc el mexicà i la seva xicota que van marxar aviat, així que els números dels que parlàvem abans són a dividir entre 9 persones... feu comptes! Podeu trobar altres fotos de la FWP aquí. Quasi m'oblidava, em van fer un bon regal de benviguda.

Quo Vadis?

Després d'un mes i mig, aviat podré dir que la meva vida aquí s'ha normalitzat i que sé cap a on vaig. Ja tinc la tarjeta sanitària, el CPR (número d'iden- tificació danès), compte bancari, ordinador per treballar, mòbil danès (+45 20956966), medi de transport (veure foto), m'he fet l'assegurança danesa pertinent, em canvio al pis nou d'aquí a ben pocs dies, i pressumiblement cobraré el meu primer salari (tot i amb un 60% de taxació) la setmana vinent. Encara queda per solucionar la taxació del meu salari, que portarà un o dos mesos més, comprar estris varis pel pis i poca cosa més. Ja faré unes fotos del pis quan hi sigui, i us diré quanta gent hi podrà quebre, però jo crec que sense massa problemes puc tenir 3-4 visitants. De fet, a mitjants de novembre muntaré una "Flat Warming Party" amb els membres del grup, espero que el pis aguanti...

La recerca que estic fent aquí va adquirint forma, començo a estar situat i tenir clar el què he de fer i el com. Tot i això passo les estones lliures llegint articles del grup i manuals de C++. Una cosa curiosa que m'agrada del grup d'aquí és que s'estableixen clubs de recerca. Els clubs són grups de gent que es reuneixen periòdicament i repassen un tema de recerca mitjançant xerrades rotatòries d'una temàtica en concret. No es tracta de presentar la recerca pròpia, sinó part dels fonaments d'una línia d'investigació i alguns articles destacats de la mateixa. De moment m'han apuntat al CC club, que es reuneix fins a 3h setmanalment, començant dimecres vinent. Aquesta setmana com que baixo per barraques me'n lliuraré, però suposo que aviat em tocarà preparar-me una classe d'1h sobre això.

Com a anècdota us diré que ja fa uns dies la selecció espanyola de futbol va venir a jugar un partit a Aarhus, coincidint amb el cap de setmana que els meus pares i el meu germà van venir a visitar-me. Casualitats de la vida, es van allotjar al mateix hotel que la selecció, i aprofitant l'ocasió vaig treure'n una foto i un autògraf.

Ens veiem d'aquí a dos dies a les barraques!

PS/ Aniré afegint una cançó a cada post; n'he afegit als posts vells. A vegades les cançons tindran relació amb el post, tot sovint no... Avui aquest dels Who.

De Jure. Magnus frater spectat te

El sistema danès. Eficàcia, seguretat i control.

Perquè un país (o qualsevol entitat amb un sistema de govern) pugui donar servei als seus ciutadans, cal un equilibri entre l'eficàcia dels serveis i la manera d'aconseguir-los. Aquest equilibri se sol assolir de manera natural, si els serveis són bons s'exigeix al ciutadà i a mesura que els serveis són més dolents es tendeix a ser més flexible. A Dinamarca si necessites omplir l'imprès A2.3.B.2007-C2 si els hi portes el A2.3.B.2006-C2 l'has fomuda... no els val, l'encapçalament és diferent. Si els hi portes el formulari correcte et diran que tardaran dues setmanes, i en menys d'una ho tindràs. Als països mediterranis ja sabeu com funciona, comets un error i et solen dir "dolent, dolent estàs fora de plaç o el paper no és aquest", però al final et diuen que és igual, que ja els hi val i que només tardaran dues setmanes. Un mes més tard rebràs el document.

Un contraexemple d'això són els bancs, en aquest cas la seguretat passa per davant de tot el demés... Aquests dies he aprofitat per fer-me un compte bancari, aconseguir una tarjeta i activar els tràmits bancaris electrònics. Tot això, que a Girona m'ho fan en dos o tres dies, aquí ha tardat dues setmanes. Les tarjetes te les envien a casa, i t'envien un PIN (uns dies més tard per seguretat) perquè activis el veritable PIN per internet. I per fer anar internet, t'envien un nom d'usuari i uns dies més tard un altre PIN que et serveix per aconseguir el password que et permet tenir accés al e-bank. Si a més a més recordem que per obrir el compte vaig haver d'aconseguir el famós CPR, número de identificació danès, que només et donen si tens el permís de residència, al final sembla una mica la casa d'aministració aquella de les dotze proves d'Astèrix...

Amb el sistema tan rigurós que tenen els hi costa ben poc tenir-te controlat. El teu número CPR va lligat al teu compte bancari (el compte que et permet rebre el salari, no tots els comptes ho permeten), de manera que a la feina donant el CPR ja saben on m'han d'ingressar els diners. Una altra cosa sorprenent és que la tarjeta danesa (DK), que és una mena de tarjeta moneder, et permet treure diners quan ets súper o la bar de la facultat. Avui quan he pagat el dinar, poso la tarjeta i escric quan vull pagar, i em donen en efectiu el canvi. He quedat parat, això sí, després de pagar em diu la caixera, és la primera vegada que fas servir la tarjeta DK? Faig cara de pardillo o què? I li pregunto com ho sap... doncs resulta que a la màquina constava que era el primer cop que la feia servir! I això no és tot... a la feina (a partir de les 4 quatre de la tarda) s'entra i se surt del passadís on treballo amb tarjeta, això vol dir que poden comptar les vegades que vaig al lavabo per la tarda o l'hora que surto cada dia. Només els hi faltaria implantar-me un localitzador per tenir-me més controlat. A vegades em pregunto on acaba el límit del control i on comença la privacitat...

Ab Initio

Com molts de vosaltres ja sabeu, he començat una nova aventura a l'extranger; he vingut a fer una estada postdoctoral a Århus per un any. Tot just fa vuit dies que vaig arribar a Århus. Més o menys a aquesta hora arribava als 12 m² que m'havien reservat al Teknolog Kollegiet. L'habitació està bé, tinc connexió wireless a internet i un petit lavabo amb dutxa. La cuina és compartida amb tota la planta (unes 25 habitacions). Aquest lloc està pensat especialment per estudiants Erasmus, que tenen una vida... diguem que poc estressant. Un dels que vaig conèixer té sis hores de classe per setmana. I és clar, jo també ho faria, es munten unes festes que ni us explico. Així que una de les primeres coses que he fet és buscar un allotjament alternatiu, una mica més espaiós i tranquil. Vaig començar a fer recerca a internet, assessorar-me per gent del grup i després d'enviar una bona colla de mails he tingut sort, una holandesa (de Groningen) se'n va a Groenlàndia per un any i em re-llogarà el pis que tenia a partir de l'1 de novembre. És un pis cèntric de 65 m², soleiat, completament equipat i amb connexió a internet. Té només una habitació però el menjador és molt gran. Trobar pis a Århus és tota una odisea, així que podem dir que he estat de sort.

La resta de la setmana me l'he passada posant-me al dia de tot el que em cal fer per poder viure aquí. Dilluns vaig sol·licitar el CPR, número d'identificació danès. Quan me'l donin (d'aquí unes dues semanes) seré un ciutadà danès i podré, entre d'altres coses, obrir un compte bancari, comprar-me un mòbil que funcioni per contracte o domiciliar gastos del pis. Mentre no tingui el CPR no em paguen el sou, i després de pagar la residència no em quedarà massa d'efectiu danès, així que ho estic esperant amb ganes. Una eina molt necessària a Århus és una bicicleta. La ciutat no és molt gran, però del campus a la residència hi ha uns 4km, una hora a peu. De moment l'he caminada uns quants dies per anar-me familiaritzant amb la ciutat, però la veritat no estic per perdre dues hores cada dia. Malauradament el transport públic és un pèl car (2.5€/viatge, 1.5€ amb bonus), així que faré una immersió completa i provaré d'anar en bicicleta arreu. Estic esperant el Bike auction, el primer dimecres de cada mes, on la policia subasta bicicletes robades o abandonades, a veure si trobo alguna ganga.

La vida a la universitat va prou bé, de moment tinc molta feina a posar-me al dia en la recerca que es fa aquí, i em passo els dies llegint articles del grup i un llibre de programació en C++ que m'ha regalat l'Ove, el meu jefe aquí. Em toca aprendre la teoria de la nova línia de recerca, un nou codi de programació i familiaritzar-me amb el programari propi; em toca començar pel principi.

Records a tothom!