1900 Relay: 10x10km

13 d'abril. M'aixeco a les 7:00 del matí, encara és fosc. Deu fer anys que no m'aixeco a aquesta hora un diumenge sinó és per agafar un avió. Esmorzo light: un plàtan i una mica de pà amb mermelada. 15min més tard em trobo amb en Peter per anar amb bici fins a on comença la cursa, a un 6km de casa. El lloc -un bosc al sud d'Aarhus- està ple de gent que escalfa abans de començar la cursa de relleus: 10x10km, jo sóc el primer corredor i espero que les dues setmanes d'entrenament serveixin d'algo. Faig quatre estiraments i em poso a la cua de gent (hi ha uns 500 participants). Comença la cursa i veig el primer error: posar-se dels últims, em passo els 2km primers al tran-tran doncs és impossible adelantar a ningú, hi ha un tap de gent. Després puc apretar una mica fins a posar-me a una posició intermitja, però el meu físic és limitat i començo a notar-me les cames quan toca pujada als kilòmetres 5-6. Passo el límit psicològic aquell on et sembla que no pots, i ja sóc cap al final del km 8. Minuts després perdro la noció de la meva posició però veig la meta. I a sobre ve baixada, ja està, perfecte! Vinga fem l'sprint final. Adelanto a tothom, sorprès de perquè la gent no s'hi deixa tot en l'últim tram, la gent a la meta m'aplaudeix: estic envalentonat. I llavors veig la trista realitat: a l'acabar la baixada el camí esquiva la meta i fa un gir de 90º i segueix per una pujada assassina; acabo de passar el cartell de km 9. L'últim kilòmetre després d'haver buidat les meves reserves és agònic i frustant, tothom em re-adelanta. No tinc esma ni per sprintar els metres finals, passo el relleu al segon corredor del grup. 55min pels 10km. Podria estar millor, però per ser la primera vegada en molt de temps que corro 10km i donades les circumstàncies em dono per content. Una hora més tard comencen a arribar la resta de corredors. Entre ells un corredor pseudo-professional amb marques personals molt envejables, i el propi Peter que aconsegueix fer els 10km en 38min... el cinquè millor temps dels 500corredors. Un cop recuperat fem frankurts al grill i cerveses mentre els altres corredors van passant. Jo marxo a mitja tarda perquè he d'acabar d'escriure un review que té com a deadline l'endemà. Us deixo la foto del mexicà en el tram final abans d'arribar a la meta, ell és el vuitè corredor. I com a anècdota dir-vos que el novè corredor i el desè es van perdre; aquest l'últim va fer un temps d'1h i 10min. Vam aconseguir patrocini del propi grup per fer-nos unes camistes amb logo del LCTC que hi ha a la foto de dalt. L'equip LCTC va quedar molt ben situat i la jornada va valer la pena. Us deixo algunes fotos de la cursa al webpicasa.

Porca Miseria

Acaba de passar per sobre de casa l'avió que m'hauria de portar de tornada a Aarhus després de baixar per un casament aquest divendres, però jo no hi sóc dins perquè estic amb febre i la gola irratada. No és el millor quadre per agafar un vol a les 6:00 del matí, i fer un dia complet de feina a un país on no ha parat de ploure en les últimes tres setmanes. L'única garantia que tenia és que un cop a Aarhus estaria més fotut encara i em passaria els dos pròxims dies al llit; ja posats me'ls passo a casa a Girona. Així que em perdo ja quasi segur les dues reunions -amb presentació inclosa- que tenia aquesta setmana. Genial... més feina acumulada que haver de recuperar. Com que m'he desvellat i no tinc esma per fer res de feina, aprofito per contestar mails i actualitzar el blog.

In duplo

He descuidat el blog últimament. I ara, just abans de les vacances aprofito per dir algo, i prometo alguns posts retrassats a la meva tornada:
- Cursa de relleus (Meitats d'abril).
- Visita d'en Gerard a Aarhus (St. Joan).
Aquest cap de setmana estic posant al dia gran part dels resultats de la meva recerca a Aarhus. Per una part el jefe apreta a veure si tenim un borrador decent de l'article aviat, i per l'altra banda m'he de preparar les xerrades a les conferències de les dues setmanes vinents.Dimarts marxo cap al sud d'Itàlia a una conferència que hi ha a Cetraro (Chitel '08) i per qüestions de vols, aprofito per passar un parell de dies a Salerno, on hi ha l'Albert P. de postdoc. El dijous al vespre comença la conferència i el divendres tinc la meva xerrada. El dissabte al migdia faig via cap a la Lamezia, on hi ha l'aeroport de la zona de la Calabria i aprofito per dormir a 2km de l'aeroport, doncs l'endemà toca matinar per agafar el vol amb escala que em porta a Barcelona. No és que el congrés sigui curt... però he de sortir per cames si vull ser a temps al congrés de Girona (Girona Seminar). Té gràcia que per dos congressos que vaig a l'any... s'acabin solapant. Ja a Barcelona em ve a buscar l'Anna i aprofitem per portar cap a Girona dos dels conferenciants del congrés que comença l'endemà.
El congrés dura tota la setmana i aprofitaré per veure a vells coneguts nacionals i internacionals, entre d'altres el que serà el meu jefe a Polònia. La setmana següent me l'agafo de vacances, i després ja torno cap a Aarhus. No són unes vacances massa llargues, però és que no em queden gaire més dies...
Apa, a veure si ens veiem per Girona, i bones vacances a aquells que les feu al juliol!

Deus Misereatur

Si formeu part d'allò que la gent anomena el món de la recerca (científica), segur que no sou aliens a les discussions sobre les publicacions en revistes científiques. Conceptes com els factors d'impacte (IF) de les revistes científiques, l'índex H d'un autor (dóna una relació de les citacions que rep un autor), i lemes com publish or perish estan a l'ordre del dia en aquestes discussions. No em posaré aquí a donar la meva opinió sobre el tema, doncs em sortiria un post llarg, clarament esbiaixat i probablement molt avorrit.

Només vull fer un petit incís en l'importància relativa de publicar en depèn de quines revistes. Avui repassant els articles de la revista Nature, he descobert als EUA s'ha llençat una revista científica (!) sobre el creacionisme (Nature 451, 382). Em pregunto com faran la revisió dels articles. Admetran, com la majoria de revistes, rebatre un article? Davant de coses com aquestes només puc dir, que Déu els perdoni...

Addendum (2 març 2008)

Avui he llegit un article Evolution: What missing link? (New Scientist, març 2008), on es critica un dels principals arguments dels creacionistes, la falta de nexe (en forma d'evidència fòssil) entre petits i grans vertebrats. Val la pena llegir-lo si us interessa el tema. Gràcies Òscar per la referència a l'article.

Addendum bis (22 abril 2008)

últimament van apareixent notícies sobre aquest tema com bolets. Curiós el que publicava uns mesos enrera el New York Times...

Addendum bis bis (27 juny 2008)

Els creacionistes a favor del pensament crític... Un article a Science Magazine (necessita subscripció) comenta el fet aquesta setmana. He trobat també un blog on ironitzen sobre aquest fet i n'expliquen el contingut.

Addendum bis bis bis (6 febrer 2009)

Ara Science ha tret un issue especial de la seva revista dedicat al 200è aniversari de Darwin. Necessita subscripció; aquí hi ha link.

Homines cum docent discunt

Els dies van passant, i anem recuperant hores de llum a Dinamarca. Avui he comprovat gratament com no es feia fosc fins quarts de sis del vespre, tot un contrast amb finals de desembre, on a quarts de quatre ja no s'hi veia. La fred segueix intermitentment, però el cert és que l'hivern de moment és suportable. A la feina segueixo pagant el preu de fer una nova recerca, però ja estic començant a posar fil a l'agulla. Suposo que ara tindré més temps per treballar, doncs aquest divendres passat vam acabar amb el CC club (CCC).

El CCC va començar com una reunió semanal de 2h, on rotativament presentàvem una part de recerca relacionada amb la teoria de CC, per acabar convertida en una reunió bisemanal de 11-14:30 amb dinar entre mig. Els divendres encarregàvem pizza. Un dia fins i tot van tenir el detall d'organitzar el club a les 8:00 del matí. El CCC ha durat quatre mesos i al final els tòpics han anat degenerant fins arribar a aplicacions remotes del CC. Al principi vaig aprendre molt, però l'últim mes la quantitat de material que revisàvem per setmana era massa com per poder copsar-ho tot. Tot i això, com que ens tocava preparant-nos la sessió de tant en tant, realment calia que ho enteguéssim bé, sovint això volia dir entendre també prou bé les sessions anteriors. La millor manera d'aprendre és ensenyar.

In excelsis. In futuro... Szczecin.

Fa uns pocs dies que m'han donat una molt bona notícia. M'han concedit la beca Marie-Curie per anar a Szczecin (Polònia). Tinc contracte firmat a Aarhus fins al 15 de Septembre de 2008, però el cert és que només un any aquí em sembla poc temps. Es necessita força temps per aclimatar-se a un lloc (trobar pis, burocràcia a manta... ho podeu llegir uns posts més avall) i també per posar-se al dia en una nova línia de recerca, especialment si aquesta és molt diferent a tot el que havies fet abans. Així que he pensat allargar el meu temps a Dinamarca, per tal d'aprofitar una mica més tot el coneixement adquirit i el temps perdut.

Després de parlar amb les dues parts implicades (Polònia i Dinamarca) he arribat a un acord per extendre el meu contracte aquí mig any més. De manera que ja tinc data final de la meva estada a Aarhus: 14 de març de 2009. La beca Marie-Curie és una beca de dos anys, així que també tinc marcada la data final de la meva estada postdoctoral: 15 de març de 2011. Sé que sona molt lluny tot plegat, però el temps passa volant! Sembla que faci quatre dies que sóc aquí i ja porto més de 3 mesos. En tot cas, podeu comptar que -en la mesura que pugui- aniré treguent el cap per Girona, ja sigui Setmana Santa, Nadal, estiu o les barraques de Girona. A tot plegat, torno dijous al vespre.



Bon Nadal, felices festes i bon any a tothom!!!

Ad rem

Últimament hi ha força per explicar, i conseqüentment poc temps per fer-ho...

El primer cap de setmana de desembre el vaig passar amb l'Anna a Hamburg. La ciutat és ben maca i més al desembre quan tota la ciutat gira en torn del mercat de Nadal. La majoria de ciutats alemanyes tenen un weihmachtsmarkt, i el d'Hamburg és digne de veure. Se'm desperta la vena consumista davant de tantes coses curioses i productes típics entre els que no poden faltar els frankurts, els berliners, o el glühwein! Us ho recomano. Aquí us deixo algunes fotos.

Després de tornar d'Hamburg, el divendres 7 de desembre, vam tenir la típica festa de Nadal amb tota la gent del grup i les seves famílies. Cadascú havia de portar alguna cosa típica de Nadal del seu país, i jo vaig portar pollastre farcit amb prunes. Hi havia coses ben curioses com un licor anomenat Schnapps (una mena de ginebra danesa) i Gløgg (la versió danesa del glühwein). La festa va començar ben tranquil·la, només els nens feien una mica de merder, després vam repartir els regals (es tractava de portar quelcom inútil que fes certa gràcia) jugant als daus. Vaig perdre i em vaig quedar sense regal... Després els nens van anar a dormir, i va començar la festa pels grans... les fotos parlen per sí soles. Només sé que vaig marxar a quarts de quatre (les festes aquí comencen a les 18:00!) i el meu jefe encara seguia allà...

Fent un esforç quasi sobrehumà posaré una cançó d'aquesta dècada. L'artista bé s'ho val.